CComentari d'un fragment de Hamlet

COMENTARI SOBRE MONÒLEG DE HAMLET Acte 2 Escena 2 (final)
Ara estic sol.
Sóc un canalla i un esclau servil.
No és monstruós que aquest comediant, en la ficció, en un somni de passió, sotmeti l'esperit al seu imaginar fins a obtenir pal•lidesa en el rostre i llàgrimes als ulls, l'aspecte foll la veu trencada i totes les funcions del cos adequant-se a les formes del seu imaginar. I tot per res.Per Hècuba! Què és Hècuba per ell, o ell per Hècuba, que el faci plorar així? Què no faria si el punxessin l'estímul i el crit de la passió que jo sento? Ompliria de llàgrimes l'escena, esquerdaria les orelles de tothom amb discursos terribles, faria que el culpable es tornés foll, i pàl•lid l'innocent, deixaria confós el ximple, i desconcertaria les facultats de veure i escoltar. Jo, en canvi, uncanalla indolent i peresós, un trist somiador, apàtic de la meva causa, no puc dir res, ni tan sols per un rei a qui s'ha fet una abjecta injustícia, tant a la seva vida com a les seves possessions. Sóc un covard? Qui em tracta de canalla i em fueteja el rostre? I qui m'estira el nas i em fa empassar mentides fins al fons dels pulmons; Qui m'ho fa, tot això? Ah, Crist, ho accepto perquè dec tenirun fetge de colom i em manca el fel per amargar la injúria, si no, faria temps que ja hauria engreixat els voltors del país amb les entranyes d'aquest malvat. Ah, lasciu sanguinari, despietat, cruel i traïdor malvat! Com puc ser tan estúpid? Això sí que està bé, que jo, que sóc el fill d'un pare assassinat, esperonat a la venjança pel cel i per l'infern, m'hagi de desfogar parlant, com una puta,i conformar-me maleint com una meuca, com una prostituta. Sí, quin fàstic! Vinga, cervell, he sentit dir que alguns culpables, asseguts al teatre i per la força de l'escena, han sentit un sacseig a dintre l'ànima que els ha portat a confessar els pecats. El crim, tot i que no té llengua, parla a través d'un òrgan que és molt miraculós. Faré que aquests actors interpretin l'escena de la mort delmeu pare, al davant del meu oncle. Li observaré l'esguard, el sondaré fins al dolor. Si s'estremeix, ja sabré què he de fer. L'esperit que vaig veure podria ser un dimoni, perquè el dimoni bé pot assumir una forma agradable; sí, potser, per la meva flaquesa i melangia, ell que és tan poderós amb aquestes natures, em vol fer condemnar amb enganys. Vull proves més concretes. Faré servir aquesta obraper atrapar la consciència del rei.
Aclaparat pels dubtes i la incertesa Hamlet encarrega a uns comediants que es troben a Elsinor que representin una obra de teatre modificada per ell, en la qual ha afegit uns textos que reflecteixen la mort del seu pare tal i com li ha explicat l’espectre (que li desvetlla que el seu assassí és Claudi), per tal d’aclarir dubtes de l’autor real de l’assassinat.Després de fer l’encàrrec i abans del moment en què els comediants el duran a terme davant Claudi i la reina té lloc el monòleg de Hamlet.
El monòleg comença amb una frase Ara estic sol que ens indica que allò que ve serà una confidència íntima. Hamlet es creu un canalla, ens presenta el seu estat d’ànim, se sent trist i abatut perquè uns simples comediants són capaços de tenir més sentiments iemocions que ell, li transmeten un dolor i una aflicció que arriben a emocionar-lo fins al punt d’envejar-los profundament, ells clamen una venjança que ell no té tan clara i un odi que encara no pot sentir. Sap que tot el que representen és una mentida i que no tenen cap lligam amb allò que diuen i així i tot semblen més afligits que no pas ell, cosa que el fa qüestionar la seva manca d’acció iel fa sentir com un covard, parlant despectivament d’ell mateix i menyspreant-se . Tot i sentir-se ple de dubtes sobre la implicació de Claudi i la reina emet una condemna envers els que creu culpables, clamant venjança. Espera veure en els seus ulls una culpabilitat que el farà sortir de dubtes (cosa que així serà després), de fet, posa en dubte qui ha estat l’autor de l’assassinat i posa en...