Ceguesa Inatencional I Memòria De Treball

PRIMERA PART

Pregunta 1.

L’efecte observat al vídeo està relacionat amb l’atenció selectiva, un tipus d’atenció en el què la informació que considerem rellevant bloqueja aquella que ens és innecessària. Per assolir la tasca demanada en aquest experiment, em considerat d’importància fixar la nostra atenció a l’hora de comptar el número de passes amb una pilota que realitzen els jugadors ambsamarreta blanca.

Aquest tipus d’atenció dóna prioritat a un dels tants missatges que rebem a través de la percepció sensorial i de l’òrgan perceptiu determinat. Encara que el vídeo compti amb estímuls distractors, l’estímul crític, en aquest cas el goril·la, els subjectes experimentals estan concentrats en realitzar la tasca d’atenció, el fet de no veure’l o de no ser conscient de la sevapresència produeix l’anomenada ceguesa inatencional. Si en comptes de demanar als subjectes que només comptin el número de passes i aleshores demanem també que parin atenció al goril·la que sortirà durant 10 segons, parlaríem d’atenció dividida; però llavors no ens asseguraríem de què l’estímul crític no hagi estat atès.


Basant-nos en el model del filtre de Broadbent (1958), expliquem lescaracterístiques d’aquesta ceguesa inatencional. Partim de la base que no tots els estímuls són processats per a la seva posterior recuperació per l’acció de l’executiu central. Així doncs, els subjectes no s’adonen de l’estímul crític que es presenta en el vídeo, perquè conscientment hem de realitzar una tasca que requereix de la major part de l’atenció, al igual passa en l’experiment de l’escoltadicòtica, en el qual els subjectes avaluats són conscients de què existeixen dos missatges, presentats simultàniament, encara que no poden descriure amb efectivitat i precisió cadascun d’ells. La recuperació de la informació que havien codificat mitjançant la memòria ecoica, era més veraç quan es tractava d’una atenció selectiva, descartant així un dels missatges com a irrellevants.
Tenint encompte que Broadbent basava el seu model en els canals d’informació i comunicació que engloben el processament de la informació; els diferents sistemes perceptius capten tota la informació que ens envolta, com si es tractés d’un mecanisme de memòria immediata, de manera conscient atenem als estímuls rellevants encara que no siguin els més intensos, però la nostra cognició té una capacitat limitadael que comporta la necessitat d’un filtre per a què la memòria a curt termini no es saturi, i així la informació innecessària quedi bloquejada. El fet que no siguem conscients de què hem vist al goril·la no vol dir que aquest estímul no sigui el menys intens i que no hagi estat processat per la memòria icònica. La informació que és seleccionada com a rellevant serà la que prèviament passi per lamemòria de curt termini, darrerament es processaria, dotant de significat (codificació) i conscientment podríem identificar-la (recuperació de la memòria a llarg termini), l’altre informació, no seleccionada, es perdria.
A banda de què el fet de seleccionar la informació que necessitem per assolir la tasca moduli la percepció visual, en aquest cas, entra en joc el control cognitiu, és a dir,tenim una conducta que s’adapta a l’objectiu de la tasca atencional, el nostre organisme es prepara per a rebre la resposta de l’estímul dels jugadors de blanc, obrim més els ulls, ens apropem a la pantalla de l’ordinador, estem més tensos, etc.

En paraules de Simons, D. (2010). Quan més et concentres en el que esperes veure, menys probable és que vegis el que és inesperat.



Pregunta 2.El reflex d’orientació no deixa de ser un estímul el qual ens pot suposar un condicionament a una resposta sobre aquest. Si visualitzem el vídeo per segon cop sense tenir una tasca predeterminada a realitzar, la qual faci que la major part de la nostra atenció estigui focalitzada en assolir-la, ens adonem que tots els estímuls que formen el vídeo capten la nostra atenció de manera automàtica,...