celestina

FUNDACIÓ COLLSEROLA
LLENGUA CATALANA I LITERATURA

BATXILLERAT

EL CAFÈ DE LA MARINA, Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
Va ser un articulista brillant i va destacar en la traducció, la novel·la, la poesia i, sobretot, el teatre. Un
dels grans mèrits de Sagarra va ser que va saber connectar amb el públic.
Era fill d’una família de propietaris rurals d’origenaristocràtic. L’escriptor va créixer al domicili que la
família tenia al carrer Mercaders i va transcórrer la infantesa entre la biblioteca familiar i els jesuïtes del
carrer Casp, on va estudiar batxillerat. La vocació literària se li va despertar a una edat precoç: no tenia ni
deu anys que ja escrivia versos i representava comèdies davant dels familiars.
Va estudiar Dret a la Universitat deBarcelona. El 1913 va guanyar l’Englatina d’Or en els Jocs Florals de
Barcelona i un any després va publicar el Primer llibre de poemes. A l’escriptor l’esperava un futur brillant
i força convencional. El 1916 va ingressar a l’Instituto Diplomático y Consular de Madrid per iniciar-se en
la carrera diplomàtica. No obstant això, va abandonar la carrera per dedicar-se de ple a la literatura.
Gràcies aOrtega y Gasset va començar la carrera com a periodista a Berlín, on, a partir del 1918, va fer de
corresponsal per al diari madrileny ‘El Sol’. Aquell mateix any es va iniciar com a autor dramàtic amb
l’estrena al Romea de Rondalla d’esparvers.
L’estrena va ser el tret de sortida d’una carrera prolífica. Fins a la Guerra Civil, Sagarra va alternar les
col·laboracions periodístiques amb elteatre, la poesia i la narrativa en prosa. Amb el temps va esdevenir,
gràcies en bona part al teatre, un autor molt popular. Les seves obres destil·laven una gran dosi de
costumisme històric i les protagonitzaven personatges típics, a cavall entre els segles XVIII i XIX: pubilles i
hereus, amos i criats, hostaleres... Les obres més conegudes van ser La corona d’espines (1930), L’Hostal
de laGlòria (1931) i El Cafè de la Marina (1933). Paral·lelament va crear alguna de les revistes més
famoses del Paral·lel, com Charivari.
Pel que fa la prosa narrativa, el 1919 va publicar Paulina Buxareu i All i salobre el 1928, però l’èxit en
aquest gènere li va arribar amb Vida privada (Premi Crexells 1932). Sagarra va poder utilitzar a Vida
privada l’habilitat i sagacitat com a cronista.L’escriptor estava bregat com a periodista, ja que era un
col·laborador assidu, com a crític teatral i articulista, a ‘La Publicitat’ i ‘Mirador’. Algunes d’aquestes
col·laboracions apareixerien en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L’aperitiu (1937). Al setmanari ‘El
Be Negre’ hi publicarà també, durant una època, poemes satírics i epigrames.
Sagarra mai no va deixar d’escriure poesia. El 1914 vapublicar el primer poemari, Primer llibre de
poemes. La cançó va esdevenir el seu gènere poètic preferit, amb títols ben eloqüents: com per exemple
Cançons de rem i de vela (1923). També recollí les aspiracions nacionals de la societat catalana i revisà
vells mites com El comte Arnau (1928).
La Guerra Civil espanyola va significar la desaparició del paisatge barceloní que encara li lligava elpassat
amb el present. D'aquest lligam, Sagarra en vivia i n'escrivia. Desconcertat, sentint-se insegur, marxà a
París, on es casà, i, gairebé immediatament, emprengué viatge a Tahití. L'evasió polinèsica durà vuit
mesos. Després de la tornada a París, el breu exili el dugué a Prada i, finalment, a Banyuls. És des d'allà
que tornà a Barcelona el 1940. La situació a la qual s'hagué d'adaptar notenia res a veure amb la que li
havia permès de viure professionalment amb tranquil·litat fins el 1936. Tot havia estat desmantellat:
tertúlies i penyes, diaris i revistes, contacte amb el públic, engranatge editorial, vida noctàmbula... La
popularitat de Josep M. de Sagarra havia perdut l'escenari on actuava. El 1941 va acabar la traducció de
la Divina comèdia i va començar amb l’obra de...