Chejov






Narrativa russa del segle XX















Laura González,
31/10/14
Estudis Literaris
Antón Chejov (1860-1904)
Caldria tenir en compte, primer de tot, el context històric en el qual es situava aquest autor. Chejov pertany al moviment literari del realisme rus, que va aparèixer a la segona meitat del s.XIX i coincidí amb reforma pobletana (1861) i l’abolició de la servitud dels camperols,que es trobaven totalment sotmesos a la noblesa i als zars. Aquesta nova llibertat va promulgar la transformació progressiva d’una societat agrària a una més proletaritzada i industrialitzada. Molts intel·lectuals van tendir llavors cap a la denúncia social i testimonial a través de les arts literàries i plàstiques, no obstant, això només va durar fins al 1881, amb l’assassinat d’Alexandre II, onl’activitat literària i el lliure pensament són perseguits i controlats per aquesta nova burgesia que es va consolidant com a classe dominant davant el proletariat.
Davant aquesta complexitat social i política del país, la misèria, l’activitat quotidiana i l’individu comú passen a esdevenir els temes principals de l’obra d’autors com Chejov, que es distancia del moralisme i la intenció pedagògicad’altres escriptors, i utilitza un llenguatge col·loquial. A causa de la seva actitud realista, també rebutja el sentimentalisme i el subjectivisme propis del Romanticisme. Això sí, tot i la seva objectivitat i compromís amb el realisme, per a ell als relats o contes és més important la brevetat que no pas llargues i minucioses descripcions, com també mostrar la interacció entre els personatges desd’una posició de testimoni imparcial. A més a més, a les seves obres s’hi poden trobar nombroses pinzellades d’humor i l’ús constant de la ironia com a crítica.
Tot això es veu molt bé plasmat als seus relats, com bé he pogut comprovar en una de les seves recopilacions.

Anàlisis de tres contes: ¡Chist!, Cirurgia, i El camaleó.
¡Chist!
En aquest conte es retrata la vida d’un escriptor miserable, quetreballa per encàrrec i que requereix d’un continu silenci per a poder concentrar-se plenament en la seva tasca.
Aquí Chejov vol mostrar la necessitat que a vegades tenen nombrosos individus de dedicar-se a la tasca literària per necessitats econòmiques. (Aquí es podria pensar que l’autor ha aprofitat la seva pròpia experiència, ja que ell era metge però les circumstàncies econòmiques familiarsel van veure obligat a intentar guanyar més diners i per això es va voler dedicar a la literatura). Aquests textos, obres, relats... es feien, evidentment, per encàrrec (en el cas de Chejov moltes de les seves obres van ser drets de propietat de Marx). El que provoca aquesta mena de treball és que s’acaba transformant la tasca literària com un deure quotidià del que hom acaba per avorrir, perquè noesdevé el mateix escriure per vocació quan es desitja que de forma controlada i constant. Sembla que el fet d’escriure per encàrrec fa que el protagonista del conte hagi de fabricar la seva pròpia inspiració (ja pràcticament esgotada des de fa temps) i creu que l’única forma d’aconseguir-ho és experimentant un continu silenci i tenint el seu espai de treball meticulosa i estratègicament ordenat;un silenci que no necessitaria en cas de ser un escriptor autònom i que no hauria d’imposar-se sobre la resta de la família per a que ell pogués fer un treball eficient.
El protagonista es lamenta, a més, del tret contradictori d’haver d’escriure un text que, per imposició, transmeti un sentiment que ell no sent en aquell moment: “¿Per què no ha descrit ningú encara la tortuosa contradicciódavant la qual es troba l’escriptor, obligat a fer riure a les masses quan està trist o a abocar llàgrimes, com per encàrrec, quan està alegre?”
També retrata molt bé Chejov en aquest conta el desig tràgic de l’individu que se sap mediocre però que es veu com algú que pot aspirar més alt, que podria sortir de la seva mísera vida, i en el cas del señor Iván Egorovich d’esdevenir un escriptor...