chicago cago

 26-11-2014

Personatge enigmàtic

Eren les dues en punt de la tarda, acabàvem de sortir de l’oficina, i com cada dimarts, al Daniel li tocava convidar tota la colla a menjar alrestaurant del costat de l’oficina. Ja havíem demanat el menjar i tot just ens havien portat les begudes. Tots es van posar a parlar i jo, com de costum abans d’intervenir en qualsevol d’aquestes xerrades,vaig fer un glop a la meva cervesa, abans que perdés el fred. Va ser un simple cop d’ull a la finestra, però vaig veure a una jove d’uns setze anys mirar-me fixament des de l’altra cantonada delcarrer. La vaig mirar i amb un parpelleig d’ulls ella va desaparèixer.
Em vaig aixecar, i posant l’excusa que m’havia deixat la cartera a l’oficina. Vaig anar caminant fins al lloc des d’on m’havia estatmirant aquella noia. Un cop allà la vaig tornar a veure uns carrers més enllà, i vaig anar cap a ella. M’havia portat fins una carreró sense sortida i ella es trobava al costat d’uns contenidors debrossa. Em va assenyalar amb el dit el tercer de tots ells. I li vaig preguntar amb veu dubtosa:
-Hola, et trobes bé?
Ella va callar, no deia res. Només assenyalava el contenidor. Em feia venircalfreds la seva presència. Vaig decidir apropar-me, i vaig intentar preguntar-li qué feia allà. Ella va assenyalar el contenidor amb una mà i amb l’altra em va tocar l’espatlla. Llavors de la seva boca vansortir unes febles paraules:
-Mira a dintre, si us plau, necessito que miris.
Jo estava petrificat davant del contenidor i quan vaig voler preguntar-li per què volia que mirés, ella ja havia marxatsense dir res.
Em vaig decidir a obrir el contenidor, però tenia por del que podia haver-hi dintre, així que vaig tancar els ulls, vaig comptar fins a cinc i vaig obrir-lo. Només hi havia unapistola. Vaig decidir trucar a la policia. I després que agafessin la pistola em van portar fins la comissaria, per prendre’m declaració. Els vaig explicar tot el que havia passat, que havia vist una noia...