Chula

3. L’OXIGENOTERAPIA
La respiració és un procés que porta a les nostres cèl·lules l’oxigen necessari per viure, i expulsen diòxid de carboni com un producte de rebuig.
Si no arriba l’oxigennecessari a les cèl·lules, es deteriorarà l’oxigenació cel·lular, i la persona pot arribar a morir.
L’Oxigenoterapia: És el conjunt de tècniques per administrar oxigen a una persona com a tractament, perfalta d’oxigen a les seves cèl·lules.

3.1 LA DETERMINACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ D’OXIGEN EN SANG
Abans de començar amb l’oxigenoterapia, cal mesurar la quantitat de gas en sang del pacient, per saberquina quantitat d’oxigen li podem administrar, per tal de que les concentracions d’oxigen en la sang pugin.
La concentració d’oxigen i pressió parcial d’oxigen (PO) són aproximadament iguals. Elsvalors normals(PO) són per damunt de 80mm Hg. S’anomena hipoxèmia, a la concentració d’oxigen, pero sota dels valors normals.
I la concentració de diòxid de carboni i pressió parcial de diòxid de carboni(PCO), també són semblants. Els valors normals (PCO) estan entre els 35 i els 45 mm Hg. S’anomena hipercapnia, a la concentració de diòxid de carboni per damunt dels valors normals.
La determinacióde concentració d’oxigen en sang es pot fer amb una gasometría arterial o amb una pulsioximetria.
- La gasometría arterial: consisteix en extreura la sang d’una artèria (generalment la radial), peromesurar les concentracions d’oxigen i diòxid de carboni, entre altres.
És un procediment dolorós y amb cert perill.
- La pulsioximetria: és la mesura de la concentració d’oxigen en sang capil·lar.L’aparell de mesura, s’anomena pulsioxímetre, no necesita punxar cap vas sanguini, i permet determinar de manera contínua la concentració d’oxigen,
S’aplica normalment en un dit, que caldrà vigilarl’estat de la pell on s’ha enganxat la pinça.

3.2 SISTEMES DE SUBMINISTRAMENT D’OXIGEN
El gas que s’administrarà als pacients, estan emmagatzemats en els hospitals, en dipòstis centrals o en...