ciències del món contemporani

Des de sempre els humans hem observat el cel. Fa uns 300 anys es van inventar els telescopis. Però l’autèntica exploració de l’espai no va començar fins la segona meitat del s. XX.
Des d’aleshoress’han enlairat moltíssimes naus. Els astronautes s’han passejat per la Lluna. Els vehicles amb instruments han visitat alguns planetes i han travessat el sistema solar.
Mes enllà, l’estrella méspropera és Alfa Centauri. La seva llum triga 4.3 anys per arribar fins aquí. Ella i el sol són només dues entre els 200 bilions d’estrelles que formen la via lactea, la nostre galàxia.
Hi ha milions degalàxies que es mouen per l’espai intergalàctic. Entre totes formen l’univers, els límits del qual encara no es coneixen. Però els astrònoms continuen investigant.
Formació del sistema solar
Esmolt difícil precisar l’origen del nostre sistema solar. Els científics creuen que pot situar-se fa uns 4.600 milions d’anys, quan un immens núvol de gas i pols es va contreure a causa de la força de lagravetat i va començar a girar a gran velocitat, probablement, degut a l’explosió d’una supernova propera.
Al centre es va acumular la major part de la matèria. La pressió era tan elevada que elsàtoms van començar a partir-se alliberant energia i formant una estrella. Al mateix temps s’anaven definint alguns remolins que, en fer-se grans, augmentaven la seva gravetat i recollien més materials acada volta.
També hi havia moltes col·lisions. Milions d’objectes s’apropaven i s’unien o bé xocaven amb violència i es partien en bocins. Les trobades constructives van predominar i, en només 100milions d’anys, va adquirir un aspecte semblant a l’actual. Després cada cos va continuar la seva pròpia evolució.
El sol
Es l’estrella més propera a la Terra i l’element més gran del sistema solar.Les estrelles són els únics cossos de l’univers que emeten llum. El sol es també la nostre principal font d’energia, que es manifesta, sobre tot, en forma de llum i calor. Exerceix una forta...