Ciències Del Mon Contemporani

EXPLOREM EL SISTEMA SOLAR

Tolomeu: teoria geocèntrica, Terra centre del univers.
Copèrnic: teoria heliocèntrica, Sol centre de l'Univers.
Els planetes es diferencien de les estrelles perquè es mouen de manera independent, semblen erràtiques.
El telescopi va produir una veritable revolució científica. Galileu va descobrir al 1610 els 4 satèl·lits majors de Júpiter, les taques solars i elscràters a la Lluna. Juntament amb Copèrnic i Kepler, Terra girava al voltant del Sol. Amb el telescopi es va poder observar moltes estrelles invisibles a ull nu i es va poder descobrir Urà 1781 i Neptú 1846.
Més enllà de Neptú hi han molt objectes que encara formen part del sistema solar, són els objectes transnepturians. I són cometes i planetes nans Eris, Plutó i Caront.
El límit del sistemasolar és a uns 15000 milions de quilòmetres del Sol. Centauri, estrella més propera, es a uns 4 anys llum.

UNA EXPLOSIÓ DE GALÀXIES

Galileu va ser el 1r científic que va observar la Via Làctia amb un telescopi. Està formada per una enorme quantitat d'estrelles: tantes i tan tènues que globalment semblen una banda lletosa, es concentraves a una banda estreta. S.XVIII diversos astrònoms vanproposar que això podia ser degut a la força de la gravetat.
Principis XX, estudi de les nebuloses espirals, són galàxies independents, no sabien si formaven part de la Via Làctia o no. 1923, Edwin Hubble, distingir estrelles individuals en algunes nebulosos espirals.
La brillantor d'una estrella depèn de la seva lluminositat i de la distància a què es troba.
Cefeides: estrelles que tenen sembre lamateixa lluminositat. Això li va permetre estimar la distància d'aquelles nuvoloses i demostrar que no pertanyien a la Via Làctia.
Actualment s'estima que la Via Làctia té uns 100.000 anys llum de diàmetre, conté centenars de milers de milions d'estrelles que giren lentament i fan una volta casa 250 milions d'anys. El Sol és només una estrella vulgar, situada en un dels braços de l'espiral.L'UNIVERS EN EXPANSIÓ

1929 Com més lluny es troba una galàxia, més ràpidament s'allunya de nosaltres.
L'Univers s'està expandint, si retrocedíssim en el temps trobaríem les galàxies cada vegada més juntes. Fins que arribaríem al moment en què tota la matèria de l'Univers estava concentrada en un sol punt. Originar Univers, gran explosió, Big Bang, uns 14 mil milions anys enrere.
Ens arribaradiació del Big Bang, molt més feble que la que emet un microones. 1965.
Segons la teoria de la relativitat, l'expansió hauria de ser frenada per l'atracció de la força gravitatòria. 1998 es va revelar que l'expansió de l'Univers s'estava accelerant. Energia fosca fa possible que l'Univers s'engrandeixi.

D'ON SURT L'ENERGIA DE LES ESTRELLES?

Les estrelles estan formades per dos elements,l'hidrogen i l'heli, els àtoms dels quals són els més petits i senzills.
L'energia de les estrelles es genera mitjançant reaccions de fusió nuclear en fusionar-se nuclis d'hidrogen, se'n forma un d'heli. Aquestes reaccions generen una temperatura d'uns 40 milions de graus.

LA VIDA DE LES ESTRELLES

Les estrelles es formen en núvols de gas interestel·lar. Quan núvols prou grans, es comencen acontreure a causa de l'atracció gravitatòria i s'escalfen fins a fer les reaccions de fusió d'àtoms d'hidrogen. S'allibera enorme quantitat d'energia, l'antic núvol s'expandeix, comença a brillar i es converteix en una estrella.
Durada d'una estrella i manera com acaba depenen de la seva massa inicial.
Arriba un moment en què nucli de l'estrella es queda sense hidrogen i comença a fusionar-ne de lescapes externes, conseqüència, s'infla i augmenta la seva lluminositat, es converteix en una estrella gegant vermella. Després fusiona heli i forma carboni i oxigen, l'heli s'esgota i l'estrella es va apagant i contraient fins que es converteix estrella nana blanca.
Quan el Sol esdevingui una gegant vermella, d'aquí 5mil milions d'anys, devorarà Mercuri i Venus, i potser la Terra, Després, el...