Cicle de reproducció

Cicle de reproducció de les meduses
De fet les meduses són sexuades, és a dir que hi ha mascles i femelles. Durant l’època de reproducció, les meduses adultes alliberen a l’aigua les cèl·lules sexuals (els òvuls i els espermatozous) per tal que tingui lloc la fecundació.
L’òvul fecundat es transforma en una larva anomenada plànula. La plànula és molt petita, te cilis i forma part del plàncton.Després d’uns dies de vida es fixa al fons marí i es transforma en un pòlip.
Els pòlips viuen uns quants mesos, són asexuats i generen unes larves de medusa anomenades èfires. Les èfires tenen forma estrellada i es converteixen a poc a poc en meduses adultes al llarg d’uns dos o tres mesos. Aquí acaba el cicle. O millor dit recomença de nou ! Aquest és el cicle de vida de la majoria de les meduses,encara que hi ha excepcions.
L’esperança de vida de les meduses adultes varia segons l’espècie, però està compresa entre 6 mesos i uns dos anys.
La reproducció sexual, en general, es realitza, mitjançant les formes medusa. Els òvuls i els espermatozoides s'alliberen a l'exterior on es fecunden per formar el zigot (fecundació externa).

Clicle haplodiploide

Cicle de reproducció de les espongesReproducció asexual.
Un cert nombre d'esponges produeixen gemmes capaces de transformar-se directament en individus adults.
Aquestes gemmes consisteixen en una massa de cèl·lules contingudes dins d'una càpsula, amb espícules o sense.
Poden quedar enganxades al voltant de plantes marines i quan aquestes es trenquen se les emporten a altres llocs.
Cicle haplont
Reproducció sexual
Les espongestenen reproducció sexual encara que no s'hi observen gònades diferenciades. Els òvuls i espermatozous, que maduren en èpoques diferents, es troben dins del mesènquima. La majoria de les espècies són hermafrodites i sembla que presenten fecundació creuada.
Els espermatozous són alliberats al medi pels conductes exhalants i penetren a l'interior d'una altra esponja pels ostíols i d'allà a les cambresvibràtils juntament amb les partícules alimentàries. Entren activament dins dels coanòcits i aquests els injecten en un òvul madur pròxim.
El zigot format després de la fecundació roman a l'interior de l'esponja fins a l'estadi d'amfiblàstula (equivalent a l'estadi de blàstula) en què és alliberada a l'exterior. Les larves lliures són ciliades en tota la seva superfície, o en part, però els desplaçamentsque poden fer són limitats, per la qual cosa la dispersió és essencialment passiva.
Cicle diplont
Cicle de reproducció dels mamifers
Cicle diplont. Reproducció sexual.
Els mamífers es reprodueixen per fecundació interna i són vivípars. Els mascles es caracteritzen per tenir un penis per introduir l’esperma a l’interior de les femelles a través de la vulva. A l’interior de l’abdomen de la femellaes troba l’úter, que és on es desenvolupa l’embrió. L’embrió està envoltat per la placenta, la qual es forma a la cara interna de l’úter i té la funció d’intercanviar substàncies amb el torrent sanguini de la mare. L’embrió està unit a la placenta a través del cordó umbilical. La majoria dels mamífers tenen un període de zel, que és el període en el que es poden aparellar, alguns tenen un períodede zel a l’any com per exemple els llops, però uns altres poden arribar a tenir més d’un període a l’any, com per exemple els gats i els gossos.

Cicle de reproducció de les tortugues.
Reproducció sexual. Cicle diplont.
Les tortugues verdes es reprodueixen de la forma usual en que ho fan les tortugues marines. Les tortugues femelles controlen l'aparellament, els mascles no poden forçar a lesfemelles a aparellar-se. Encara que no sembla oferir una major supervivència a la cries, unes poques poblacions de tortuga verda practiquen la poliàndria quan s'aparellen. Després d'aparellar-se a l'aigua, les femelles es desplacen fins a la platja sobre la línia de marea alta. En arribar a un lloc adequat d'implantació, la femella cava un clot a la sorra amb les seves aletes posteriors i diposita...