Cicle Pasqual

Hem entrat en el cicle Pasqual. El Diumenge de Pasqua, de la Pasqua Florida, processó de l’Encontre. Trobada de la Verge i de Jesús. Amollada de coloms, tirs d’escopeta i banda de música. La Verge per celebrar la trobada realitza tres reverències que en alguns pobles es suplien per tres botets. A continuació Ofici Solemne amb altar fumat i missa de tres. Darrer sermó del quaresmer. Els cristianscomplien amb la Santa Mare Església i confessaven i combregaven, encara que només fos una vegada a l’any. A continuació frit de Pasqua i panades. El petits visitaven els padrins i els hi besaven les mans dient: “Vos deman perdó si vos he agraviat”.

Pasqua de Resurrecció és una festa mòbil que fa que ho siguin l’inici del carnaval, el dijous llarder i el dimecres de cendra i moltes de les quela segueixen.
Pasqua es celebra el primer diumenge després de la lluna plena que s’escaigui el mateix dia o immediatament després de l’equinocci de primavera fixat per l’església el dia 21 de març, segons establí el Concili de Nicea, celebrat l’any 325. Pasqua té una mobilitat que va del 22 de març al 25 d’abril.

L’any 2010 la lluna plena després del 21 de març va ser el dia 30, dimarts.Pasqua, per tant, ha estat el següent diumenge, el 4 d’abril.
Com a curiositat vos diré que l’any que ve Pasqua serà el 24 d’abril, un dels anys en que la festa serà més tardana.

La Pasqua, festa celebrada abans de la vida de Jesús de Natzaret, suposa la confluència de quatre commemoracions: El Pesah o festa de primavera dels pobles preisraelites nòmades. El Massot o festa dels Pans Àzims delspobles jueus sedentaris per celebrar la primavera, la celebració de l’alliberament del poble d’Israel del jou egipci i la commemoració de la mort de Jesús de Natzaret.

Amb Pasqua arriba el moment de deixar de banda el llegum i la freixura d’horta. Arròs amb tallades, greixera , rostit, panades, robiols i crespells. La panada feta amb carn de mè, farina fluixa, saïm, oli i suc de taronja. Ou isucre si es feien de pasta dolça. Fora llevat, com si fos el pa pasqual del poble jueu.

Sa panada ens heu de dar/ grossa i ben atapeïda/ que si no l’heu beneïda/ noltros menam s’escolà./ Deixem lo dol/ cantem amb alegria/ anirem a dar/ les Pasqües a Maria.

El dia de Pasqua o el dilluns següent, els joves del poble capten panades i ho fan cantant , a la manera de les Caramelles del Principat:"Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria".
Pancaritats i berenes arreu, a alguns pobles a la tercera festa de Pasqua i a altres el diumenge següent, el dia de l’Àngel, per acabar de menjar tot aquest carroportal.

El dilluns de Pasqua d’enguany s’ha celebrat la festivitat de Sant Vicenç Ferrer, prevere dominicà de València.
Va voler acabar amb el cisma d'Occident,intentant una concòrdia entre Benet XIII i Gregori XII i, en no assolir-ho, demanant a Benet que renunciés al papat. Com que aquest s'hi negà, Vicent treballà perquè les corones de Castella i Aragó no li donessin suport. Així, en 1412, al Compromís de Casp que havia de solucionar la qüestió successòria a la Corona d'Aragó , Vicent va acabar donant suport al candidat Ferran I d'Aragó perquèpropugnava la fi del cisma i donava suport a Martí V enfront de Benet XIII.
Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons.
Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua catalana (ell mateix va utilitzar el terme català o valencià indistintament) i, encara que el públic fora d'una altra llengua, l'enteniai s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avuí dia s'interpreta més aïna com un exemple de què el català, i en particular la pronúncia valenciana que marca clarament totes les vocals i les consonants, pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època (perquè les llengües romàniques i, en especial els termes religiosos, eren...