CICLE_TEBA

CICLE TEBÀ
A Tebes, la de les set portes, trobem una important, problemàtica i tràgica família,
que, com sovint, es remunta fins als fins als mateixos déus, que es barregen amb
naturalitat amb els mortals i els marquen el destí:

Així doncs aquesta nissaga està relacionada amb Tebes, el
fundador de la qual fou Cadme.
Cadme és un estranger, un asiàtic que ve de lluny : és fill d’
Agenor -rei deTir i Sidó- i Telefasa, per tant és germà
d’Europa:
Europa era una bellíssima donzella que un dia, jugant amb
les seves amigues a la platja, és raptada per Zeus en forma
de brau. Quan Agenor i Telefasa s’assabenten, envien els
seus fills a buscar-la; Cadme es dirigeix a Delfos per saber
què ha de fer. L’oracle li diu:

“Cobreix els teus ulls Cadme i surt per qualsevol porta, pren la direcció a
laque et dirigeixi aquesta porta i quan vegis una vaca amb la lluna a la
cara, segueix sense parar fins que cessi el seu camí. Llavors funda casa
teva Cadme, perquè aquesta serà la teva terra”.
Trobà l'animal a la porta del santuari i li anà al darrere fins a Beòcia, on va fundar la
ciutat de Tebes. Llavors, va voler fer un sacrifici i envià uns companys a cercar aigua.
Com que trigaven, anà ellmateix a la font i va descobrir que havien estat devorats per
un enorme drac ( o serp) consagrat a Ares. Després de lluitar i de matar-lo, la deessa
Atena li ordenà que li arrenqués les dents i les sembrés al camp. Així ho va fer, i de la
terra sorgiren uns homes completament armats que començaren a lluitar entre ells
fins que només en quedaren cinc, que foren coneguts com els esparts, “homessembrats”, homes nascuts de la terra, AUTÒCTONS – no pas vagabunds errants, sinó que
representen un vincle fonamental i arrelat a la terra, fundadors dels més antics llinatges tebans.
Cadme, però, és objecte de la ràbia d’ Ares per haver matat el guardià de la font i , per
fer-se perdonar, Cadme haurà de passar set anys al servei del déu Ares. Passat aquest
període, Atenea li concedeix el reialme de Tebes.Cadme, llavors, es casà amb Harmonia, filla d’ Afrodita i Ares; Aquesta doble vessant de guerra i amor, de tensió entre
forces contradictòries, marcarà tot el destí, tràgic, de Tebes i la casa reial tebana
El matrimoni va tenir cinc fills : Agave,
Autònoe, Ino, Polidor i Sèmele.
Àgave es va casar amb un dels cinc espartoi i
va tenir un fill, Penteo.
Sèmele va mantenir relacions amb el mateix
Zeus,com la seva tia Europa. Sèmele, que jeu
amb el pare dels déus sota forma humana, li
demana que se li aparegui amb tota la
sobirania, força i majestat, tal com ho fa amb
la seva esposa Hera. Quan Zeus cedeix, per
jurament, als precs de la noia i se li apareix
amb tota la contundència divina, Sèmele es consumida i fulminada. Zeus aleshores sap
que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que portaa la panxa i se'l cus a la cuixa.
Al cap d’uns mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Dionís es sent com una raresa en el món diví i haurà d’afrontar la gelosia d’ Hera i la
desconfiança dels tebans.
El fill d’Àgave, que ha heretat del seu pare el temperament violent i la intransigència,
és el nou el rei de Tebes. A Tebes arriba Dionís que és astut, adaptable, versàtil i
passional. Són doncs dospersonatges antagònics i oposats que s’enfronten en una

lluita desigual, perquè, no oblidem Dionís és un déu, és un fill de Zeus, de manera que
fa embogir les dones, convertint-les en bacant i fa embogir Penteu que, vestit de dona,
vol espiar-les. El final és absolutament tràgic i la victòria de Dionís passa per la mort de
Penteu, a mans de la seva pròpia mare i les bacants que l’han confós perun animal
salvatge.
Així Dionís vindica sa mare i reivindica una nova dimensió de l’existència humana, una
existència que passa per l’acceptació del deliri, de la vida salvatge, del vi , perquè el
millor i el pitjor estan barrejats, els homes estan entre déus i bèsties , entre la felicitat i
l’infortuni, entre el comportament instintiu, vital i arrauxat i el pensament serè.
Després de la mort...