cid Base Industrials 2014 1

Assignatura: Fonaments de Química Industrials; Tema: Àcid-Base

1

Autor: Farners Corrales, Departament: EQATA (Universitat de Girona)

1. ÀCIDS I BASES
1.1.

Teoria d’Arhenius

Arhenius classifica els àcids i les bases com a electròlits:
-Els àcids són aquelles substàncies que al dissoldre’s en aigua es dissocien
(s’ionitzen) donant ions hidrogen, H+, protons.
-Les bases són aquelles substànciesque en dissolució aquosa s’ionitzen donant
ions hidroxil, OH-.
H2O
Àcid 

HA

 A- + H+

Ex.:

HCl

 Cl- + H+

H2O
Base 



BOH
Ex.:

B+ + OH-

NaOH 

Na+ + OH

Amb aquesta teoria s’entén fàcilment que la reacció d’un àcid amb una base, és a dir
la reacció de neutralització, sigui simplement una combinació dels ions hidrogen amb
els hidroxils per formar molècules d’aigua:
neutralització
àcid+

base

sal

+

aigua

hidròlisis
La reacció inversa a la de neutralització, és a dir la reacció d’una sal amb l’aigua, rep
el nom de “hidròlisi”.
Ex.:

HCl + NaOH



NaCl + H2O

Assignatura: Fonaments de Química Industrials; Tema: Àcid-Base

2

Autor: Farners Corrales, Departament: EQATA (Universitat de Girona)

1.2.

Teoria de Brönsted i Lowry

Segons aquesta teoria un àcid és aquellasubstància que en dissolució és capaç de
cedir o donar protons a una base. Per tant, una base serà aquella substància capaç
d’acceptar protons d’un àcid.

Quan un àcid cedeix un protó a una base, la resta de la molècula d’àcid pot tornar a
acceptar un protó; és a dir, s’ha convertit en una base que rep el nom de “base
conjugada“ de l’àcid.
De forma semblant, quan una base accepta un protó es converteixen un àcid, ja que
podria cedir de nou aquest protó, aquest rep el nom de “àcid conjugat” de la base.

HCl

+

àcid 1

H2O



base 2

H3O+

Cl-

+

àcid 2

base 1

Els dos àcids i les dues bases s’anomenen parells conjugats

NH3
base 1

+

H2 O
àcid 2



NH4+
àcid 1

+

OHbase 2

Aquests dos exemples permeten comprovar que l’aigua pot actuar com a àcid i com
a base. Aquestes substàncies que espoden comportar com un àcid i com una base
alhora, reben el nom de “substàncies amfòteres”.

Assignatura: Fonaments de Química Industrials; Tema: Àcid-Base

3

Autor: Farners Corrales, Departament: EQATA (Universitat de Girona)

1.3.

Teoria de Lewis

Hi ha molts compostos que sense tenir hidrogen en la seva molècula es comporten
com a àcids.
Aquest fet va donar lloc a que es busqués una novadefinició per als àcids i per a les
bases:
Segons Lewis, àcid és tota molècula o ió capaç d’acceptar la compartició d’un parell
d’electrons que procedeixin d’una altra molècula o ió que rep el nom de base.
Ex.:

AlCl3

+

:NH3 

àcid

base

Cl3Al—NH3
enllaç covalent coordinat

El clorur d’alumini és un compost amb propietats àcides que no pot donar protons
perquè no els té en la seva molècula però quees comporta com un àcid perquè
l’alumini té un orbital buit [(Ne) 3s2 3p1] en el que pot acceptar compartir un parell
d’electrons. L’amoníac es comporta com una base perquè l’àtom de nitrogen té un
parell d’electrons que no formen part dels enllaços i que es poden compartir amb un
altre àtom.
1.4.

Força dels àcids i de les bases

Quan un àcid presenta una gran tendència a cedir protons es diuque és un àcid
fort. Una base forta serà aquella que tingui una gran tendència a acceptar protons.

La força dels àcids i de les bases es pot mesurar per l’extensió de la seva reacció
amb una substància que s’agafa com a referència, generalment “l’aigua”.
Ex.:

En dissolucions aquoses de molaritat 0.1M, les següents reaccions tenen lloc

en la proporció que es descriu:
HCl

+

H2O

CH3COOH

+


H2O

Cl-

+

H3O+

 CH3COO-

(total)
+

H3O+

(1.3%)

En aquests cas, l’àcid clorhídric serà un àcid fort, mentre que l’àcid acètic serà dèbil.

Assignatura: Fonaments de Química Industrials; Tema: Àcid-Base

4

Autor: Farners Corrales, Departament: EQATA (Universitat de Girona)

Quan un àcid és molt fort, té una gran tendència a cedir protons i la seva base
conjugada tindrà molt poca tendència...