Cidade de deus




“Lluita i mai sobreviuràs... Corre i mai escaparàs...”
L’obra cinematogràfica que comentarem a continuació i que porta per títol: Ciutat de Déu (Cidade de Deus), és un film de ficció tan del director cinematogràfic brasiler Fernando Meirelles (1955) com de la realitzadora cinematogràfica americano-brasilera Kátia Lund (1966). Es va estrenar el 2002 i està basat en l’argument de lanovel·la homònima de Paulo Lins. Tanmateix, el seu contingut audiovisual, degut, en part, a l’interès que es detecta a tota hora tan per a recollir imatges extretes directament de la vida real (p.ex: les vistes que ens mostren els ambients urbans a on transcorre l’acció) com per recrear fidelment l’evolució històrica que ha viscut el barri marginal de Ciutat de Déu –a Río de Janeiro–, des dels anys 60fins a l’actualitat, acaba atorgant al film un valor documental extraordinari com a testimoni il·lustratiu dels canvis socials que ha viscut aquest barri al llarg de 40 anys. Tot i així, aquest film, es va distribuir a les sales d’exhibició cinematogràfiques amb dues altres intencions: d’una banda, amb la de difondre les problemàtiques actuals que afecten i determinen la vida de tots aquells sectorssocials empobrits que resideixen en els barris marginals de les grans ciutats brasileres; i de l’altra, amb la de denunciar, no només la postura d’indiferència que l’Estat i les classes socials mitges i altes del Brazil han mostrat, fins fa ben poc, envers a aquesta realitat social, sinó també, la situació de misèria en la que es troben immersos tots aquells sectors socials que malviuen enaquells barris marginals. No obstant això, el film, al nostre parer, també té un altre interès; i és que aconsegueix vertebrar, per mitjà de l’àmbit de la violència, una sèrie de subtemes que es van introduint al llarg de les tres parts consecutives en les quals es pot dividir l’argument d’aquest film.
En la primera d’elles, es vol descriure, amb colors clars i alegres, la millora substancial que vaexperimentar la població del barri cariocà de Ciutat de Déu amb les polítiques de sanejament que s’hi van dur a terme als anys 60, i que consistiren, bàsicament, en l’enderrocament de les antigues barraques i la construcció d’uns habitatges molt més dignes i salubres per a la població. Però, en realitat, l’interès real d’aquest apartat rau més en el fet de voler aprofitar aquest episodi, per mostrarel caràcter sociocultural d’una primera comunitat de veïns que es va veure afectada, ja des de bon començament, per una sèrie de problemàtiques que ens permeten analitzar alguns dels temes que s’aniran desenvolupant i introduint al llarg de tot el contingut audiovisual d’aquest film.
El més important és el de la violència. Ho és perquè determina l’acció tan dels protagonistes com de l’argumentdel film, però també, perquè a redós seu es van introduint els altres subtemes que es van descrivint. En el cas de la primera part, els autors del film, han volgut vincular el tema de la violència amb dos fenòmens socials: d’una banda, amb el de la violència de gènere d’àmbit familiar, ja que en el film, és, precisament, en l’entorn familiar on els homes, a més d’imposar la seva autoritat, sotmetena les dones i als fills ja sigui per la força o bé privant-los de realitzar determinades accions o activitats il·legals; i de l’altra, amb el de la delinqüència menor o comuna, ja que l’han acabat tractant com a un mitjà més de supervivència i un instrument útil i necessari per fer front a la greu situació de pobresa que envoltava a la majoria dels habitants d’aquell barri. Però en el cas de lasegona part, el tema de la violència ha estat enfocat des d’un altra perspectiva. En primer lloc, perquè ha esdevingut un mitjà d’enriquiment personal per aquells joves del barri que no han anat mai a l’escola, han fet vida al carrer, han fet sempre el que han volgut i no s’han preocupat de tenir perspectives de futur. En segon lloc, perquè ha estat el desencadenant d’una sèrie d’assassinats...