CIEM 1

Del pensament aristotèlic al copernicà


*Al principi (en temps primitius) es creia en la “teoria geocèntrica”, on la Terra era plana i immòbil, el Sol i els planetes giraven al seu voltant.
-“Eratòstenes” fou el primer a mesurar la circumferència de la Terra en uns 40.000 quilòmetres de longitud, gairebé exacta.

- “Hiparc de Nicea“ calculà, per primer cop, la distància entre la Terra i laLluna pel mètode de la triangulació, conceptes de longitud (est o oest, distància al meridià de Greenwich) i latitud (nord o sud, distància d’un punt respecte de l’equador) i la precessió delsequinoccis.

- “Ptolomeu” defensà la teoria geocèntrica d’acord amb la idea aristotèlica.

*Posteriorment, es formulà la “teoria heliocèntrica”, basada amb la concepció de l’Univers d’ Aristòtil, quecreia que la Terra era esfèrica i no plana, que tornà a proposar i rescatar “Copèrnic”, al segle XVI amb l’ajut del telescopi i les lleis de Kepler sobre el moviment planetari. Al segle XX es deixà debanda perquè sorgí una de nova.

. L’evolució d’una estrella
*Les estrelles neixen, evolucionen i moren.
- Una estrella “nana blanca” és aquella que la seva massa és més petita que el nostreSol, el seu combustible s’ha esgotat i no pot continuar generant energia. Té una mida similar a la de la Terra is’anirà refredant i contraient lentament dins a apagar-se totalment.
- Quan la massa de l’estrella és similar al nostre Sol, la temperatura és elevada i genera noves reaccions, quan l’hidrogens’exhaureix, l’estrella s’infla fins a arribar a “gegant vermella”. Es contrau i passa a “nana blanca”.
- Quan una estrella és 10 vegades o més gran que el Sol, es col•lapsa i produeix una explosió, com9000 bombes d’electrons perquè les temperatures són altíssimes (600 milions de K). Passa de “gegant vermella” a “supernova”, els elements pesants s’escampen per l’espai i gran part de la massa...