Ciencia de L'administració

CIÈNCIA DE L’ADMINISTRACIÓ

TEMA 1. ESTAT DE BENESTAR I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
1.1 CANVIS EN LES FUNCIONS DE L’ESTAT
En l’Estat de Benestar els poders públics intervenen intencionadament a través de la política i l’administració per tal de modificar el joc de les forces del mercat. Característiques:
l’Estat garanteix rentes mínimes sense distinció del valor de mercat del treball o propietat.Cobreix riscos vitals associats a la malaltia, l’atur o la vellesa.
Proveeix serveis socials als quals tots els ciutadans tenen accés sense distinció de classe o estatus.

ORIGENS I DESENVOLUPAMENT EBE
· Etapes de l’EBE (Heclo, 1981):
Experimentació (1870/80 – 1925): Va ser Prússia, a partir de 1881, el primer país en crear un sistema públic de pensions anomenat de repartiment que, més tard, es vaestendre per casi tot el món. Bismark va ser el creador d’aquest model de bases socials basat en la cotització per obtenir ajudes (model bismarkia).
Consolidació (1919-1940): La constitució de Weimar va consolidar les qüestions socials doncs es trenca la idea de la igualtat social absoluta, prenent en consideració que, per a efectes pràctics, els treballadors vivien en una situació econòmicainferior i deprimida. Aquest reconeixement suposa que el "dret social" es redefineixi i estableixi que la justícia es realitza únicament en el cas que s'estableixi un tractament igual per a situacions iguals, però desigual per a casos desiguals. És així, com tant la Constitució de Weimar com l'Organització Internacional del Treball, en 1919, estableixen els principis del dret social i reconeixen elsdenominats "drets de segona generació" o drets econòmics, socials i culturals, ampliant el camp de drets fonamentals que ja havia estat traçat en les lleis europees al llarg del segle XIX.
Expansió (a partir de 1945): Després de la segona guerra mundial molts països es van guiar amb la Constitució de Weimar per crear les seves. Llavors, amb la intervenció de l’Estat per a corregir els desequilibriseconòmics i l’aparició dels Estats del benestar amb l’objectiu de protegir i garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, es van establir les dues mesures més efectives dels països capitalistes per restablir les economies europees. També es va implantar un sistema de Seguretat Social i es va confirmar del tot la política intervencionista econòmica. Però aquests drets implicaven sense cap menade dubte, uns alts costos de finançament, que els ciutadans retornaven a l’Estat en forma d’impostos, es a dir, hi havia una regulació de la riquesa de la població.
Crisis (a partir dels anys 70): A partir de la segona crisis del petroli, a partir de 1979, s’aplicaran polítiques d’austeritat per reduir la despesa pública. Es farà una reconversió industrial (reducció de plantilles i privatitzacionsd’empreses públiques), es crearà una nova “industria financera” i es reduiran moltes de les cobertures socials.
 
· Una classificació alternativa (Castel 1992, Moreno 2013):
Edat d’or (1945-1975): El període comprès entre els anys 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i 1973, que marca l’esclat de la crisi del petroli, es anomenat l’edat d’or del capitalisme, segons la definició encunyadaper Hobsbawn1, perquè durant aquells anys es van produir al món occidental uns canvis polítics que van tenir com a gran conseqüència una millora sostinguda de l’estat del benestar i uns canvis socials d’un impacte excepcional.
Edat de plata (1976-2007): La sèrie de reformes escomeses sobre la política social en aquestes gairebé tres dècades es va orientar fonamentalment a «convertir la tradicionaldespesa de les polítiques de benestar en inversions socials que s'adeqüessin a la cobertura dels nous riscos socials»
Edat de bronze (2008-?): La qüestió fonamental es si la actual edat de Bronze podrà mantenir les característiques constitutives del benestar social consolidats en la segona meitat del segle XX.

L’Estat de Benestar va tenir un efecte positiu sobre el creixement econòmic durant...