Ciencia y fe

 INTRODUCCIÓ
La paraula fe prové del llatí FIDES, és a dir, creure. La fe és d'acceptar la paraula de l'altra, entendre-ho i confiar en que és honesta, i per això és precís. El motiu bàsic de totes les religions és l'autoritat d'aquell que creu. Aquest reconeixement de l'autoritat es produeix quan s'accepta que ell o ella té coneixement de què es diu i té integritat per tal que això noenganyar.
Quan és Déu qui creu parlem de fe divina. Devem fe absoluta de Déu perquè ell té coneixement absolut i és absolutament cert. La fe que creure en alguna cosa que no podem veure és creure a algú que ha parlat a nosaltres. Si tenim fe sabem que sobretot dubtes i preocupacions dels ensenyaments de la fe són els ensenyaments de Déu i per tant són veritables i bons.
L'essencial de la fe és aacceptar una veritat per l'autoritat de Déu que s'ha revelat. Fe és certa ja que no evidencia d'una cosa de Perspectiva, sinó perquè és una persona que veu l'adhesió.
D'altra banda, la paraula Ciència (de la scientia llatí), en sentit estricte significa "saber". En un sentit ampli, la ciència seria "tot el que sabem per l'aprenentatge a través d'una contínua activitat mental. Per tenir la ciènciaha d'incloure com a mínim un sistema de coneixement.
És ciència i fe per indicar els estudis i debats que sorgeixen quan es tracta de les relacions i definir zones d'estudi entre què és adequat per fe i religions, i el que és ciència en les seves diverses ramificacions.Entre alguns objectes d'estudi davant de la ciència i fe, ens pot recordar els arguments sobre el significat de la teoriad'evolució, o sobre la possibilitat de conèixer Déu a través de la ciència o en la ciència de la relació entre les religions i progrés (o falta de progrés).Hi ha alguns casos paradigmàtics en l'estudi de la relació entre ciència i fe, especialment el cas Galileu.


¿ES POT SER CIÈNTIFIC
I CREURE EN DEU?
Creient que els científics defendre la seva postura mentre que aquells que no creuen en Déu estàexigint no anomenar arrogants o immoral.
Molts científics avui parlen més lliurement les seves creences religioses. "No hauria de ser un tabú de tema, però francament tan es produeix en cercles científics", va dir S. Francis Collins, director de l'Institut Nacional d'estudis del genoma Humano.Aunque-los adoptar una fe religiosa, aquests científics també abracen ciència com ho ha estat durantsegles. Això és com tracten del món natural les explicacions del que passa en la vida, reconeixent que les idees científiques han de ser provisional, capaç de ser canviat per l'experiència empírica.Aquesta creença científica els separa aquells que recolzen creacionisme que depèn de l'existència d'una força sobrenatural.Que la fe en Déu reptes científics que respecten les creences religioses compensaments poc més màgics. Fe també desafia creients qui acusa ciència de ser un ateu i l'empresa secular elitists científics.
Per què la gent de diverses cultures humanes creure en l'existència d'una o més divinitats Totpoderós? Per què no es compleix per descobrir les lleis de la natura? Si la gent "inventar" o descobrir realment sistemàticament un Déu, un ésser poderós, omnipresent, no és per lapor, però cap per avall. Persones dedueix l'existència d'un ésser com perquè el seu coneixement hereditari i adquirit, no dóna cap més explicació del món i l ésser humà espiritual.Reconèixer que l existència de Déu és un producte de la raó, com a resultat d'un procés deductiu, lògica objectiva i no de la imaginació, o desconeixement científic o debilitats i les pors humans. Per moltes raons més,l'home descobreix la significació psíquica a la seva mort.Home es troba les respostes a les seves preguntes sobre l'univers i la ment humana en la religió, després que els coneixements generals i la convocatòria científic, no donar resposta a l'existència d'ambdós. No donar-li perquè no tenen això. Anomenats ciències exactes, naturals, ens donen coneixement de la realitat física i les lleis que...