Ciencia

Kangni Xia
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Hi ha gran quantitat de proves que demostren que tots els éssers vius tenen un origen comú i que l’evolució és un fet inquestionable. Aquestes proves es classifiquen en tres tipus: les biològiques(que es basen en organismes actuals),les paleontològiques(que es basen en els fòssils) i les moleculars(la base deles quals és genètica).

Les proves biològiques.

Dintre d’aquests podem trobar el que s’anomenen: proves anatòmiques, que es basen en l’estudi de comparar les estructures corporals dels organismes amb la finalitat d’establir possibles relacions de parentiu entre ells.
-Òrgans homòlegs: són els que tenen la mateixa estructura interna però la forma externa i la funció són diferents. (Perexemple, el braç d’una persona, la pota davantera d’un gos, l’ala d’un ratpenat i l’aleta d’una balena). Es tracta d’estructures heretades d’un avantpassat comú que amb l’adaptació posterior a diferents usos va anant canviant.
-òrgans anàlegs: són els que fan la mateixa funció en organismes diferents, però tenen un origen diferent. Per exemple: les ales dels ratpenats, dels ocells i delsinsectes tenen funcions similars, però no presenta la meteixa estructura interna.
-òrgans vestigials: són òrgans que no tenen cap funció en espècies actuals però sí en l’avantpassat d’aquesta espècie. Això vol dir que és degut a l’evolució(perquè la funció s’ha anat perdent al llarg del temps).

Les proves paleontològiques

Es basen en l’estudi dels fòssils, que són restes d’éssers que vanviure en el passat(o restes de la seva activitat que han quedat preservades).
Hi han molts que s’assemblen a les espècies actuals i d’altres que no s’assemblen tant però es podien trobar alguna relació entre ells.
Per això podem deduir que molts dels organismes extingits van ser ben diferents dels actuals i que, al llarg del temps, unes espècies han estat substituïdes per unes altres.

Lesproves moleculars

Es basen en el supòsit que les mutacions(canvis en els gens) succeexin a un ritme constant. Comptant les diferències en els gens entre dues espècies podem esbrinar el parentiu i el moment de separació.

Per exemple, dels 30.000 gens que té el ratolí, 29.700 també hi són en l’ésser humà. Aquest 99% comú és una prova determinat del fet que som branques d’un mateix arbre.ACTIVITATS PÀGS. 65,84,85

Activitat 4 p.65

La flama no és un ésser viu.
Per tenir vida no és suficient dient que s’alimenta, es reprodueix, es mor i pot respirar; sinó que ha de tenir alguna organització química i estructura definida, l’ADN, ha de tenir metabolisme i a més a més ha de tenir cèl·lules.
La flama no compleix cap de les funcions o caracterìstiques esmentades i per aixòno és un ésser viu.

Activitats p.84, 85

21- d) un avantpassat comú quan els continents estaven units.
Al principi era d’una mateixa espècie(un avantpassat comú), que podien ser voladors i nedadors
Però a mesura que els continents es van separar, aquests espècies també es van separar unes de les altres i cadascun es van anant evolucionar de manera diferent i per això es va anantcanviant d’aspecte.
Van perdre la capacitat de volar fa milions d’anys degut a que vivien en hàbitats on no feia falta volar, ja sigui per falta de predadors (per exemple illes) i perquè les seves presses es trobaven al terra o a l’aigua. El fet de no volar fa que els muscles pectorals estiguin poc desenvolupats i falti la “quilla*” de l’estèrnum.
*Una quilla en l’anatomia dels aus és una extencióde l’estern (ós del pit).

22-
a) l’ home baixet, perquè té més avantatges de sobreviure que l’altre.
b) l’ home alt, perquè podrà veure de molt lluny si corre algun perill, mentre que l’home baixet no serà tan fàcil de veure ja que només veurà de prop i de lluny no tant.
















Preguntes sobre el diari

1. En què consisteix la teoria del disseny intel·ligent?...