ciencias de la tierra

1. Llegeix amb atenció els sis enunciats de diversos autors i explica quina concepció del sentit de la vida diries que expressa. Justifica la teva resposta.

a) Carpe Diem (aprofita el moment). HORACI.
2. La vida humana com a totalitat té sentit immanent(en ella mateixa) en la historia perquè és metafísica materialista.

b) Mes llavores, la vida, què seria? / Fóra l’ombra només del tempsque passa, / la il·lusió del lluny i de l’a prop, /, i el compte de lo molt i el poc, i el massa, / enganyador, perquè ja tot ho és tot?. JOAN MARAGALL.
La vida humana com a totalitat té sentit transcendent, va més enllà d’aquest món perquè es metafísica espiritualista.

c) La vida és un negoci que no cobreix les despeses ARTHUR SCHOPENHAUER.
La vida humana com a totalitat no té sentit, esnihilista perquè ho nega tot i pertany als corrents antimetafísics.

d) L’home és l’ésser referit a Déu. Com més l‘home és veritablement lliure, més cert és Déu per a ell. KARL JASPERS.
La vida humana com a totalitat té sentit transcendent perquè va més enllà d’aquest món: metafísiques espiritualistes.

e) L’home és una passió inútil. JEAN PAUL SARTRE.
La vida humana com a totalitat no tésentit, és nihilista perquè nega l’home, és un corrent anti metafísic.

f) La vida no val gens si no és per morir perquè uns altres puguin tenir el que un gaudeix i estima. PABLO MILANÉS.
La vida humana com a totalitat té sentit immanent perquè és metafísica materialista











2. lleigeix el text següent i respon a les preguntes formulades a continuació
L’home que no té cap vernísde filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals al seu temps i al seu país, i d’aquelles que s’han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó [...]. Des del moment que comencem a filosofar, trobem, per contra, que fins i tot els objectes més ordinaris porten a problemes als quals noméspodem donar respostes molt incomplertes. La filosofia, malgrat que és incapaç de dir-nos amb certesa quina és la vertadera resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diferents possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum.
BERTRAND RUSSELL: Els problemes de la filosofia

a) Resumeix en una sola frase la idea principal d’aquest text.
Moltesvegades el prejudici passa per davant de l'intent de filosofar
b) Quina diferència hi ha, segons el text, entre la persona que filosofa i la que no ho fa?
La persona que no filosofa no va més enllà del sentit comù i aioxó no permet evolucionar com a persona, en canvi, la persona que fa filosofia, no és basa només amb el principal prejudici, sino que es basa en altres aspectes i aquesta sí queevoluciona com a persona.
c) Què vol dir l’autor quan parla de la “tirania del costum”? Intenta il·lustrar aquesta idea amb algun exemple concret de la vida real.
La persona que té una rutina continua, quan tu li proposes un canvi a aquella persona, aquella persona no acaba d'assimilar el canvi perqué alló per ella és desconegut i acudeix al dogmatisme.






d) Reflexiona sobre alguns delsprincipals prejudicis arrelats en la nostra societat. Quin paper hi fan? Quins efectes positius i negatius creus que tenen?
Sovint l'ésser humà té la necessitat de saber, un gran exemple, és la nostra capacitat imaginativa que ens apareix a quan veiem algú que desconeixem.
Aspectes positius: et pots estalviar una situació desagradable
Aspectes negatius: sovint la imatge que ens dona el nostresubconscient és errónia.
e) Relaciona els conceptes següents: dogmatisme, prejudici i actitud crítica.
Dogmatisme: És aquella acció que no necessita cap explicació perquè ja ho sap tot.
Prejudici: És una imatge que ens ve a la ment que per molt que et diguin que no és així, provablement tu seguirás creient alló que tu creus i veus.
És aquella actitud que no sap si ho pot saber o no, peró...