ciencias de la tierra

UNITAT 1: CONCEPTE DE
MEDI AMBIENT
I
DINÀMICA DE SISTEMES

1.1. Medi ambient: definició i abast
“El medi ambient és el conjunt de components físics, químics, biològics i
socials capaços de causar efectes directes o indirectes, en un termini
curt o llarg sobre els éssers vius i les activitats humanes”.

Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Estocolm 1972

És a dir,es tracta d’estudiar les interaccions de tots aquests components.
Qualsevol intervenció en el medi natural, encara que mínima, arrossega
una sèrie de repercussions en cadena sobre tots els components del
medi ambient (efecte dominó).
Els problemes del medi ambient, s’han de contemplar tenint en compte les
interrelacions entre les variables implicades en el problema ambiental.
L’estudi delmedi ambient és interdisciplinar, ja que abraça temes que
han de ser abordats des de diversos punts de vista, dels quals s’ocupen
les diferents disciplines: ecologia, economia, dret, biologia, física,
química, matemàtiques, enginyeria, arquitectura, medicina i geografia.

1.2. Ús d’un enfocament científic:
reduccionisme i holisme
L’enfocament reduccionista (mètode analític) consisteix endividir o
fragmentar el nostre objecte d’estudi en els seus components més simples i
observar-los per separat.

En aquestos casos, l’estudi detallat de cada peça no serveix per
comprendre el seu funcionament com un tot.

Per aconseguir aquest objectiu, hem de recorrer a l’enfocament holístic
(mètode sintètic, d’unir), que intenta estudiar el tot o la globalitat i les
relacions entre lesparts implicades sense aturar-se en els detalls. Amb
aquesta perspectiva es posen de manifest les propietats emergents
resultants del comportament global i de les relacions entre els components.

Aquéstes dues perspectives són complementàries.

1.3. Sistemes i dinàmica de sistemes
Sistema és un conjunt de parts operativament interrelacionades, és a dir,
un conjunt en el que unes partsactuen sobre altres i del qual interessa
considerar fonamentalment el comportament global.
Un sistema és alguna cosa més que la suma de les parts integrants, ja
que de les interaccions entre les mateixes i del comportament global
sorgeixen les propietats emergents que estan absents en l’estudi de les
parts per separat.

Com a exemples de sistemes podem citar realitats complexes: el cos d’unesser viu, una fàbrica, un institut,les entitats educatives, una família, un
ecosistema, un bosc o el medi ambient.
Per estudiar-los fem servir la teoria de sistemes dinàmics o dinàmica de
sistemes.

1.4. Ús de models
Per estudiar la dinàmica de sistemes s’empren models, és a dir, versions

simplificades de la realitat.

Al dissenyar un model, cal fer simplificacions i eliminar elsdetalls
irrellevants per al nostre objectiu. Anomenem variables als aspectes
mesurables d’aquesta realitat.
Hi ha molts tipus de models, però anem a fixar-nos en dos d’ells:
 Models mentals

Molta gent confon els models amb la realitat. Per això, cal destacar que un
model no és la realitat, sinó una simplificació de la mateixa, i que el model
no és aplicable fora de l’entorn per al qualva ser formulat (no podem guiarnos per una carretera amb un mapa geològic).
 Models formals. Són els models matemàtics que, com tots els models,
resulten només aproximacions.
El model formal, de la mateixa manera que en el mètode científic, es
pot verificar comparant-lo amb la realitat; si coincideix amb les
prediccions del model, només podrem afirmar que és adient o que
s’ajusta a allòesperat, però si no coincideix haurem de dissenyar un
nou.

1.5. Models de sistemes caixa negra
Un sistema caixa negra es representa amb una caixa dins de la qual no
volem mirar i només ens fixem en les seves entrades i sortides de matèria,
energia i informació, és a dir, en els seus intercanvis amb l’entorn.

Energia
Energia
Materia

Sistema

Materia

Informació

Informació
A...