ciencias del mundo

Biografies:

Arquímides
Arquímides va néixer a Siracusa l’any 287 a.C. tot i que està en dubte la data del seu naixement.
Va estudiar a Alexandria i a Egipte, centre intel•lectual del món Mediterrani, i va aplicar la ciència als problemes de la vida pràctica i quotidiana, cosa que mai havia fet ningú abans. A més a més, Arquímides va resoldre un gran nombre de problemes en els quals el reiHierón l’havia posat a prova.
Quan Hierón morí l’any 213 a.C. el vell Arquímides va mantenir a ratlla l’exèrcit romà durant tres anys. Finalment, Arquímides morí l’any 211 a.C. assassinat per un soldat.
Els descobriments d’Arquímides han passat a formar part de l’herènciadel’humanitat. Va demostrar que era possible aplicar una ment científica als problemes quotidians, i que una teoria abstractade la ciència pura pot estalviar esforç als músculs de l’home. I també va demostrar el contrari, ja que arrancant d’un problema pràctic com era el de la corona d’or, va descobrir un principi cientific.

Isaac Neewton

Neewton va néixer el dia de Nadal de l’any 1642 a Woolsthorpe, Anglaterra.
Als divuit anys, Neewton va començar a mostrar interès per les matemàtiques i la seva mare el vaenviar a la universitat de Cambridge. Nou anys més tard, era professor de matemàtiques allà.
Una de les coses que va estudiar van ser els raigs lluminosos. Va descobrir una nova manere de calcular àrees limitades per corbes. Neewton va anomenar “fluxiones” a la seva nova tècnica, nosaltres li diem “càlcul diferencial”.
Neewton va exposar l’any 1687 un llibre titulat “PhilosophiaeNaturalis PrincipiaMathematica”, en el qual va enunciar també “les tres lleis del moviment”.
Però els dies de glòria de Neewton van passar i l’any 1692 va començar a fallar aquella ment omnicomprensiva . Neewton va patir una crisis nerviosa i durant dos any va viure retirat. Per gastar les seves incansables energies mentals es va dedicar a la teologia i a l’alquimia com si la ciència no fos suficient. D’aquestamanera va malgastar la seva intel•ligència buscantalguna manera de fabricar or.
Neewton va ser nombrat inspector de la Casa de la Moneda l’any 1696 encarregant-se de la encunyació de moneda.
També va formar part del Parlament durant dos períodes, escollit en representació de la Universitat de Cambridge.
La reina Ana li va atorgar l’any 1705 el títol de cavaller. I el 20 de març de 1727, quarantaanys més tard dels seus descobriments va morir.
A la seva mort, el van enterrar a l’abadia de Westminister, juntamen amb els herois d’Anglaterra.
La importància de Neewton tot i així no és només dels seus grans descobriment. És veritat que les seves lleis del moviment van completar la obra iniciada per Galileu i que les seves lleis de la gravitació universal expliquen la feina de Copérnic i Kepleraixí com el moviment de les marees. Son sen dubte conceptes molt importants que apareixen en qualsevol branca de la mecànica. Va fundar la ciència de la òptica, que ens ha permès saber tot el que sabem sobre la composició de les estrelles i casi tot el que coneixem sobre la naturalesa de la matèria. I el valor del càlcul diferencial i integral en qualsevol branca de la ciència és inapreciable.La glòria de Neewton ha quedat recollida de forma insuperable en els versos de Alexander Pope:
La naturalesa i les seves lleis estaven amagades en la nit.
Déu va dir: que sigui Neewton!, i tot es va il•luminar.

Thomas Alva Edison

Thomas A. Edison va néixer a Milan, Ohio, l’11 de febrer de 1847.
Tom Edison va trobar la seva veritable escola en els llibres i en les seves mans. Retenia casitot el que llegia i a poc a poc va aprendre a llegir a la mateixa velocitat que passava les pàgines.
Al mateix temps que va començar a freqüentar llibres de ciències, també va començar a experimentar. Va construir un laboratori a casa, però els productes i els materials eren molt cars.
Va comprar una impremta de segona mà i va començar a publicar un seminari.
L’any 1862 va aprendre la...