Ciencias experimentales
2011
Sabina Cuenca
12/12/2011
La Vall Salina de Cardona, portadora de la preuada riquesa de la sal que s’explota des del neolític, i de la potassa descoberta perl'enginyer Emili Viader a la primeria del 1900, és la raó de ser de Cardona. Al seu voltant es va inaugurar, el 2003, el Parc Cultural de la Muntanya de Sal per divulgar el seu valor iprojectar la Muntanya de Sal “una gran muntanya de sal pura que creix a mesura que se’n va extraient” (Aulus Gel·li, citant Cató, s.II d.c.).
Un fenomen geològic únic al món.
La Vall Salina deCardona és una depressió del terreny amb forma d’el·lipsi allargassada amb una extensió de terreny de 1.800 m de llargària per 600 d’amplada i una superfície de 100 ha, amb unescaracterístiques naturals que l’han fet mereixedora de ser inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya. Els afloraments de sal es localitzen dins aquesta depressió, i per això fou conegudaantigament com el Salí, i actualment ho és com a Vall Salina.
L’explotació minera
El sistema d’explotació a cel obert es va mantenir invariable al llarg dels temps fins a la introduccióde la pólvora, al segle XVIII, i l’obertura del Pou del Duc, la primera mina de sal subterrània, oberta entre 1902 i 1905. Darrera la nova explotació hi havia la persona de l’enginyer EmiliViader, que buscava a Cardona l’explotació de sals potàssiques com la dels jaciments alemanys.
La descoberta de les sals potàssiques (1912) s’havia de traduir en la segona industrialització deCardona, després del tèxtil. Es va duplicar la població i es van produir importants transformacions en el seu paisatge urbà i social. Al setembre de 1990 finia l’explotació de la potassa. Del’interior de la terra s’havien extret un total de 37.874.843 tones de mineral, i l’explotació ja havia assolit els 1.308,7 metres de profunditat, essent la mina més profunda del país.
Regístrate para leer el documento completo.