Ciencias poliicas

Constitucionalitzacio (3r):
- rebuig – s. XIx: Els partits son parts i per tant son parcials i generen enfrontament.
- reconeixement – primera meitat del s. XX: hi ha dubtes de si son prous rellevants per tenir aquesta importancia.
- reputació – meitat s. XX: sincorporen a lestructura del sistema parlamentari, passant a ser actors centrals del proces. Introduir-los com a actors força: 1.Paradoxa: incorporacio en el text institucional 2. Regulacions juridicas posteriors: lleis de partits.

Sistemes de partits:
Tipologia que fixa sartori: on diferencia entre sistemes no democratics i sistemes democratics. Aplica un doble criteri: per un banda criteri numeric, i per altre banda criteri ideologic.
- criteri numeric: (en sartori i posteriorment en tots estudis politics) marca criterisde com comptar, no hi ha d0haver correspondencia exacte entre el nombre de partits que obtenen representació i el nombre de partits per saber de quin sistema estem parlant. Dues opcions:
- partits que obté a partir de 5% escons
- xantatge politic. Els partits que tenen capacitat de negociar o exercir l’influencia.
Veure la distribucio aritmetica de la cambra. Calcular quants partits podenintervenir de manera viable per aconseguir la majoria absoluta.

- criteri ideologic: orientacio de la competició. Si es una sistema moderat o extrem (si es centripeta: extrem centra; o centrifuga: moderat extremista).

- Sistemes no democratics:
1) sist. de partit unic: nega la presencia d’altresorganitzacions.
2)sist. de partit hegemonic (sistema en un proces de transicio, pero que ncaratenen un entorn no democratic): ala partits unics se’ls si afegeixen partits satel·lit que estan al voltant d’aquet partit oficial i que: o han estat hreats per hgenerar apertura democratica (oficials) o creats des de l’oposició.

* - Sist. Democratics:
1) Sist. Bipartidista: implica lexistencia de dos partis que compten i que qualsevol dels dos esta capacitat per obtindre la victoria,l’espectativa d’alternança esta present en tots els processos electorals. Poden haver mes formació, tenen un paper testimonial. Exemple: Cuba, Xina
2)Bipartidisme imperfecta (dos partis i mig): levolucio natural es la presencia d’un partit frontisa, que aquest permet que la majoria oscil·li entre una banda o una altre. Exemple: republica federal alemanya. Hi havia tre partits : social.democrata,democratas-religiosos, 3r partit que definia un o l’altre.
* Aquest bipartidisme imperfecte és : critica i defensa (pacte)
3) Sist. de partit predominant: hi ha sist en els quals el disseny del sist electoral afavoreix que un partit obtingui facilment la majoria del escons. Aquell sistema on un mateix partit obté 3 majories absolutes continuades en el temps i una distancia de mes de 10% dels esconsamb el partit que els segueix. Esta indicant una desnaturalitzacio del sistema politic. Pot esdevenir un indicador de funcionament deficient del sist politic pel que fa a la competicio.
4) Multipartidisme:
* a)limitat i moderat que implica la presencia rellevant dentre 3 i 5 formacions politiques, entre 3 i 5 partis que tenen un pes politic siginificatiu. Moderat en la competencia, laqual es centripeta. Te un govern de coalisio.
b) polaritzat i extrem que implica 5 o mes partits on la competencia es centrifuga (tendeixen a polaritzar-se cap als extrems), com a resultat mes rellevant es la dificultat en per garantir la goverbilitat.
Aquest multipartidisme pot ser limitat, extern o atomitzat (12 o mes formacions, es a dir, 12 o mes partits rellevants. Aquest te una categoriaresidual)

Interval temporal: El requisit per formular una classificació de qualsevo sistema dins les tipologies vol dir haver observat 3 eleccions com a minim.

Grups d’interes
Són grups de presió, que son associacions voluntaries que es diferencien esencialment perquè tenen la pretencio f’influir sobre el proces politic. Per què? Perque tenen uns interessos sectorials, focalitzats. Hi...