Ciencias varias



Introducció
Des de ben petit que he escoltat, com a recurs tranquil·litzador, que tot té solució menys la mort. De fet, aquesta dita popular presenta un caràcter tan intens com racional,aparentment, i és que la lògica natural que utilitzem ens fa creure que quan la vida s’acaba, no hi ha volta enrere. Aquesta idea l’hem desenvolupada a partir de l’experiència col·lectiva al pas dels anys,basada en el fet de veure desaparèixer un ésser estimat terminalment. Un fenomen interessant, des del meu punt de vista, és el de la incertesa que té l’humà davant una situació desconeguda, com n’ésel final de la vida, la qual pot generar por i angoixa, entre altres emocions. A més, la impotència que sempre hem tingut envers la impossibilitat de trobar un remei contra l’envelliment presenta, enla meva opinió, certa bellesa.
Un individu no és conscient del que comporta la mort fins que experimenta una reflexió profunda i interior, en una determinada edat. No tan diferent als casos quealtres persones viuen, vaig patir aquest fenomen d’una manera molt personal. La idea que nosaltres, com a producte de la unió entre cos i ment, deixem d’existir va ser capaç de provocar-me el sentimentmés negatiu del període de vida que he consumit, de manera que la potencia de l’emoció augmentà amb l’assumpció d’aquella realitat amarga i incontrolable, i només depenent del temps.
Sense arribar al’obsessió, he d’admetre que la immortalitat és un objectiu del qual estic molt atret i la desitjo amb intensitat, sense cap vergonya en les meves paraules. Vull viure per sempre. No en tinc cap dubte queaquesta meta serà aconseguida gràcies al desenvolupament científic i tecnològic que, de manera exponencial, està demostrant ser capaç de resoldre enigmes i problemes que, fins a l’actualitat, semprehan estat considerats impossibles. La immortalitat no ha de ser una excepció i, tot i tenir consciència que l’assumpte presenta una complexitat molt alta, estudis, investigacions i recerca...