ciencias

59083

CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI
Les ciències per al món contemporani són una matèria comuna que s’implanta al
currículum del batxillerat en un moment en què s’està instituint un nou paradigma que
el sistema educatiu no pot ignorar: la societat de la informació i el coneixement.
Aquesta matèria ha d’afavorir que l’alumnat de batxillerat adquireixi les competències necessàries percomprendre el món actual, tant en els aspectes relacionats
amb el seu entorn immediat i vital com en aquells de caràcter global que governen
el funcionament de la natura i el sistema social.
Un primer propòsit del currículum ha de ser el reconeixement del caràcter unicol·lectiva del pensament i la imaginació que ens allibera de la ignorància i de la
superstició, i com una activitat que fapossible, mitjançant les aplicacions tecnolòEn segon lloc, cal fer comprendre i transferir a les aules, tant com es pugui, la
fonamentat en les competències que en els continguts pròpiament dits. Aquesta
opció exigeix una metodologia orientada cap a la recerca, que implica capacitats
com ara descriure, mesurar, representar, argumentar i fer prediccions. En aquest
marc, cal rebutjar la falsa atribucióde la ciència com a generadora de veritats absolutes i proves irrefutables, presentada en un context sotmès a revisió permanent, a
l’avaluació crítica i a la impugnació que la fa distingible de les creences i els mites.
vers les idees d’altri que afavoreixin la seva inserció en la societat de la informació
i el coneixement.
El caràcter comú de la matèria demana aplicar de criteris de selecciódels continguts, en funció de la seva rellevància en el context, evitant l’exhaustivitat: D’una
rals, com és el cas dels conceptes Big Bang, evolució,
, etc. D’una
altra, cal cercar la proximitat als interessos vitals i culturals de l’alumnat a l’hora de
plantejar temàtiques relatives a la salut, medi ambient, sostenibilitat o tecnologies
de la informació i la comunicació.
Cal advertir,però, que el currículum de ciències per al món contemporani no es
basa en la repetició o recapitulació dels continguts més importants de les matèries
de ciències experimentals que l’alumnat ha cursat a l’ESO, ni s’ha d’entendre com
una matèria de caràcter compensatori pensada per a l’alumnat que no opta per matèries de la modalitat de ciències i tecnologia. Ben al contrari, aquesta matèria té

deles ciències per al món contemporani s’imbriquen amb les competències genèmatèria, algunes de les quals són compartides amb altres ciències experimentals: la
competència en indagació; la competència en la dimensió social i cívica de la ciència
La competència en indagació comprèn tot el conjunt d’operacions que posen
la natura i els fenòmens naturals, la de cercar evidències, la de realitzarinferències
consistents amb aquestes i, en íntima relació amb la competència comunicativa,
en la indagació és un objectiu compartit per diversos sistemes educatius que, tot
responent a la demanda social de crear ciutadans i ciutadanes amb capacitat per
gestionar la societat del coneixement, tendeix a substituir la vella escolàstica expositiva. L’assoliment d’aquesta competència, comuna alscurrículums de les matèries

59084

La competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia es pot
d’una època o territori. Implica capacitats com ara resoldre problemes relacionats
amb la vida quotidiana dels individus, comprendre el paper de la ciència, per mitjà
humanes, individuals i col·lectives, i considerar els impactes ambientals i socials
consciència de pertinença al’espècie humana, que implica una participació activa,
individualment i col·lectiva, en la preservació i salvaguarda del planeta.
que la ciència, després de mil·lennis de desenvolupament, ha procurat d’elaborar
grans preguntes i pro-

processos inductius de deductius, especulacions de teories, valorar la coherència
se cerca que l’alumnat no faci servir el concepte de teoria en sentit...