CIENCIAS
1.MALALTIES CAUSADES PER VIRUS
1.1 Què és?
La ràbia és una malaltia zoonòtica ,és a dir, transmesa a l'ésser humà pels animals i causada per un virus (rhabdovirus).
1.2 Contagi
El virus de la ràbia és troba difós a tot el planeta i atacaanimals domèstics i salvatges, incloent-hi l'home. El virus es troba a la saliva dels animals infectats i quan aquests mosseguen a un home l'infecten. També es pot trasmetre quan un individu té un tall a la pell i entra amb contacte amb saliva d'un animal infectat . Els vectors animals més importants són: gos, moixos , ratapinyada,guineu,fures, óssos rentaadors i llops.
La ràbia és present entots els continents, excepte a l'Antàrtida, però més del 95% de les morts humanes es registren a Àsia i Àfrica. Quan apareixen els símptomes, la malaltia és gairebé sempre mortal. Passa principalment en comunitats rurals aïllades, on no es prenen mesures per prevenir la transmissió de la malaltia dels gossos als humans.
1.3Simptomes i evolució
Una vegada el virus de la rabia és troba dins delteu cos els seus simptomes i el seu proccés sol ser el següent :
Les primeres manifestacions són la febre, que sovint s'acompanya de dolor o parestèsies (sensació inusual o inexplicada de formigueig, picor o coïssor) en el lloc de la ferida.A mesura que el virus es propaga pel sistema nerviós central es produeix una inflamació progressiva del cervell i la medul · la espinal que acaba produint lamort.La malaltia pot adoptar dues formes:
- La ràbia furiosa, amb signes d'hiperactivitat, excitació, hidrofòbia i, de vegades, aerofòbia, la mort es produeix als pocs dies per aturada cardiorespiratòria.
-La ràbia paralítica, representa aproximadament un 30% dels casos humans i té un curs menys dramàtic i generalment més prolongat que la forma furiosa. Els músculs es van paralitzantgradualment, començant pels més propers a la mossegada o esgarrapada. El pacient va entrant en coma lentament, i acaba per morir. Sovint la forma paralítica no es diagnostica correctament, la qual cosa contribueix a la subnotificació de la malaltia.
1.4 Tractament
La rabia a pesar que és una malatia que és coneix i esta estesa a tot el món no disposa de proves per diagnosticar la infecció per ràbia enels humans abans de l'aparició dels símptomes clínics, i llevat que hi hagi signes específics de hidrofòbia o aerofòbia, el diagnòstic clínic pot ser difícil d'establir.
El tractament de la malatia és el següent:
1)La profilaxi posexposición (PPE) consisteix en:
-tractament local de la ferida, iniciat tan aviat com sigui possible després de l'exposició
-aplicació d'una vacunaantiràbica potent i eficaç acord amb les recomanacions de l'OMS
-administració d'immunoglobulina antiràbica, si està indicat.
El tractament eficaç immediatament després de l'exposició pot prevenir l'aparició dels símptomes i la mort.
2)Tractament local de la ferida:
Un mitjà de protecció eficaç consisteix a eliminar el virus de la ràbia del lloc de la infecció amb mètodes químics o físics. Per tant,és molt important procedir ràpidament al tractament local de totes les mossegades i esgarrapades que puguin estar contaminats pel virus de la ràbia. Els primers auxilis recomanats consisteixen en el rentat immediat i conscienciós de la ferida durant un mínim de 15 minuts amb aigua i sabó, detergent, povidona iodada o altres substàncies que matin al virus de la ràbia.
3)Tractament recomanat:La profilaxi posexposición que es recomana depèn del tipus de contacte amb l'animal presumptament rabiós :
·Tipus I-tocar o alimentar animals lamedura sobre pell intacta -Rés
·Tipus II-mossegada en pell exposada, esgarrapada o erosions lleus, sense sagnat -Vacunació i tractament local de la ferida, immediatament
·Tipus III-mossegades o esgarrapades transdèrmics (un o més), llepades en pell...
Regístrate para leer el documento completo.