Ciencias

La verola ja apareix descrita en textos xinesos i indús 1000 anys a C. Però
no apareix en els clàssics de Grècia o Roma ni tampoc en l'Antic i Nou
Testament. Tampoc està molt clar si va afectar l’antic Egipte: Al museu d'El Caire hi ha la mòmia de Ramses V (mort l'any 1157 ab. JC) amb senyals pustuloses que podrien ser varola. L'any 1980 es varen studiar petits troços de pell sana d'aquestamomia i no es va detectar cap virus; no s'han permes prendre noves mostres.

A Atenes (430 a JC) hi va haver una epidèmia (descrita per Thucydide), que podria aver sigut verola, però també tifus exantemàtic o pesta. L'origen de l'epidèmia fou l Nord d'Africa (i tant podia ser pesta com Verola) Cal esperar el 570 d JC per trobar de nou la malaltia: Marius, bisbe d'Avranches i també l'Alcorà. Pertant la verola arriba a Europa o l'any 570 o bé amb la invasió
dels àrabs a partir del 710. Verisió Marius: no hi ha una decripció clara de la malaltia que permeti reconeixer clarament, però podria ser. Versió Alcorà: és més poètica: Un exèrcit critià d'Etiopia assetja La Meca (per destruir la Kahaba -la pedra negra donada per l'arcàngel Gabriel a Abraham-).Segons l'Alcorà, Déu va enviar unsocells que van fer ploure sobre els assatjants pedres que provocaren pústules que eren contagioses i varen matar el cap i delmar les tropes. La primera descripció completa juntament amb el diagnòstic diferencial amb la rubeola la va fer Rhazés, un metge persa l'any 910.

La conquesta d'Europa pels àrabs va difondre la verola d'Egipte al Magreb,
Espanya i França. Les croades (1096-1254) van ser unaaltre xoc entre les civilitzacions que també provocà la disseminació de la verola, després ha estat
sempre present fins fa 30-40 anys. El segle XVI arribà a Anglaterra, l'any 1562 va afectar la mateixa reina Elisabet I, que va quedar molt deformada (com la majoria dels afectats.

La conquesta d'Amèrica, va introduir la malaltia al Nou Continent: les poblacions índies eren molt receptives i vaprovocar estralls, el 1517 va provocar una hecatombe a l'Espanyola; després va apareixer al Canadà, on va delmar la població d'Hurons i Iroquis. Tant els francesos com després els anglesos, la van fer servir per fer guerra biològica deixant abandonats "capots enverinats".

De fet en molts casos els vestits van ser origen d'epidèmies naturals, degut a la gran resistència del poxvirus a ladesinfecció. Era un problema greu, el segle XVI va provocar la mort de unes 400.000 persones (aproximadament un 15% dels afectats morien) i un terç dels cecs eren deguts a la verola).

Hi ha hagut morts ilustres:
• la reina Maria II d'Anglaterra (1494) als 32 anys,
• el Gran Dofí (1711)
• el rei Luís XV (1774) (aquest la va passar dues vegades: als 18 anys -una
possible varicel.la- i als 64 anys,que morí) aquesta darrera mort va convencer la Cort de fer-se variolitzar.

LA VARIOLITZACIO

Es una pràctica paramèdica, feta a la India, Xina i Persia fa més de 1000 anys, a Europa va arribar el segle XVIII des de Turquia. La idea era provocar una forma benigna de la malaltia per escarificació de la pell o inoculació de virus. A Xina també consideraven fer posar vestits de personesinfectades.

Els georgians i els circasens eren els proveidors dels harems dels Otomans, que apreciaven molt les noies d'aquests pobles. Per no fer malbé la mercaderia, aquests les inoculaven, així va arribar a Constantinoble.

Des d'aquí, va arribar a Occident a través de dos metges italians i d'una anglesa:

El Dr. Emmanuel Timoni el 1701 va ser el 1er occidental a variolitzar en una
epidemia aConstantinoble, era metge de l'embaixada anglesa i membre de la Royal Society, l'any 1713 va adreçar una carta sobre la variolització al Dr. Woodsward que la donà a coneixer a la Royal Society que estigué molt interessada.
El Dr. Jacopo Pylarini també va veure com l’aplicaven l'any 1701 i en una
carta de 1715 confirmava el que havia vist l'altre metge. Malgrat els esforços de la Reial Societat,...