Ciencies del món contemporani
És sobretot buit, un buit on suren milers de milions de galàxies.
A cada gàlaxies hi ha milers de milions d'estels, planetes i nebuloses(formades per nubols de gas i partícules solides). Des del punt de vista químic, la composició de l'Univers: 75% hidrogen, 20% heli i 5% resta d'elements.
Des de fa algunes epoques, els astronoms han arribat a la conclusió que elgas i la pols de l'Univers,estan sotmesos a atraccions molt més grans, que les que causen els cosos que podem veure. Aquesta matèria que desconeixem i que no emet radiació l'anomenarem matèria fosca.
A l'Univers un 10% són galàxies, estela, plantees… I un 90% matèria fosca.
-Com sabem de quins elements està fet un estel?
A partir dels espectres (tipus d'ona que emet algun element)-Espectres d'absorció.
-Espectres d'emissió.
L'UNIVERS EN MOVIMENT
A l'Univers tot es mou, en una galàxia els estels giren al voltant del nucli de les galàxies, els planetes giren al voltant dels estels i els satel.lits giren al voltant dels planetes.
LLEI D'ISAAC NEWTON --> va explicar aquests girs (S XVII i XVIII) amb la llei de la gravitació Universal. Que diu, que els cosos s'atreuen tan méscom més pròxims estiguin i més gran sigui la massa. La tracció gravitacional més intensa es produeix en els forats negres, que són concentracions de matèria, d'altissima densitat. Tenen un camp gravitatori tan intens que ni tan sols la llum s'hen pot escapar. En coneixem l'existència per la radiacció que emet la matèria (generalment raig X) quan accel-lera avans de caure en el forat negre.
Quasitotes les galàxies que s'han investigat contenen un forat negre en el seu centre. El que ocupa el centre de la vida lactea s'anomena Sagitari A*. Altres forats negres de massa més petita es formen al final de la vida dels estels amb molta més massa que el Sol.
-Per que no cauen les estela que embolten Sagitari A*?
Perquè es troben a més de 7'7 milions de kilometres de distància que és el puntde no retorn o distància minima de seguretat.
L'EVOLUCIÓ D'UNA ESTRELLA
Les estrelles neixen, evolucionen i moren. La seva masa és la que determina la seva evolució.
Una estrella de massa més petita que el Sol s'anomena NANA BLANCA, quan aquesta ha esgotat el combustible i no pot continuar guardant energia es refredarà i es continuarà fins apagar-se totalment.
Si la masa és semblant a lamasa del Sol, quan l'hidrogen s'exeureix l'estrella s'infla fins a convertir-se en una GEGANT VERMELLA que es contrau i acaba com una NANA BLANCA.
Si la massa de l'estrella és 10 vegades la massa del Sol es forma també una GEGANT VERMELLA que explota en una SUPERNOVA i s'escampen per l'espai, elements pesats com el ferro, l'hurani i la masa que queda es contau i forma una estrella de neutrons. Quangira s'anomena PÚLSAR.
Si la masa es unes 30 vegades la masa del Sol es forma també una GEGANT VERMELLA que explota en una SUPERNOVA. I el cas estelar que queda es contrau fins a formar un forat negre.
EL BIG BANG
L'univers es va originar fa uns 13.500 mil. anys en una gran explosió. Aquesta idea va sorgir el S XX quan els astronoms varen descobrir que les linies de l'espectre de la llum queens arrivava de les galàxies estaven desplaçades cap al VERMEL, això significa que les galàxies s'allunyen les unes de les altres.
Quan es va conèixer el fet que les galàxies s'allunyen les unes de les altres va sorgir la teoria del Big-Bang.
Si les galàxies s'allunyen podem pensar que en el passat van estar més a prop i que al principi tota la matèria estava concentrada en una zona moltpetita.
L'univers com el coneixem avui no s'assembla en res amb el que va nèixer fa 13.700 anys.
L'EFECTE DOPPLER
Quan s'acosten les ones sonores es comprimeixen i sentim un so més agut. Quan s'allunyen, les ones s'estiren i sentim un so més greu,
Les galàxies s'allunyen les unes de les altres, pero les que ho fan d'una manera més rápida mosteen les línies del seu espectro més desplaçades cap al...
Regístrate para leer el documento completo.