Ciencies del mon contemporani
Les ones sísmiques (o ones elàstiques), són la propagació de pertorbacions temporals del camp d'esforç que genera petits moviments en un medi. Les ones sísmiques poden ser generadesper moviments tel·lúrics naturals, els més grans dels quals poden causar danys en zones on hi ha assentaments urbans.
Estructura interna de la Terra
L'estructura interna de la Terra comprèndiversos embolcalls successius, dels quals els principals són l'escorça terrestre, el mantell i el nucli. Aquesta representació està molt simplificada ja que aquests embolcalls poden presentar subdivisions.Per localitzar aquestes capes, els sismòlegs utilitzen les ones sísmiques, i el principi que quan la velocitat d'una ona sísmica canvia bruscament i de manera important, és que hi ha un canvi demedi i, per tant, de capa. Aquest mètode ha permès, per exemple, determinar l'estat de la matèria a profunditats que l'ésser humà no pot atènyer.
Model actual de les dades sismològiques:
1. Escorçacontinental, sòlida, essencialment granítica, amb roques sedimentàries al damunt. És més espessa que l'escorça oceànica.
2. Escorça oceànica, sòlida, essencialment composta de roques basàltiques.Relativament fina.
3. Zona de subducció, on una placa s'enfonsa de vegades fins a uns quants centenars de quilòmetres dins el mantell.
4. Mantell superior, que és més viscós que el mantell inferior jaque les restriccions físiques que hi regnen el transformen, en part, en líquid. És format essencialment de roques com la peridotita.
5. Erupcions sobre zones de vulcanisme actiu. Dos tipus devulcanismes són representats aquí, el més profund dels dos és anomenat «de punt conflictiu». Es tractaria de volcans dels quals el magma provindria de les profunditats del mantell prop del límit amb el nuclilíquid. Aquests volcans no serien doncs vinculats a les plaques tectòniques i, no seguint doncs els moviments de l'escorça terrestre, serien quasi immòbils a la superfície del globus, i formarien els...
Regístrate para leer el documento completo.