ciencies mon contempo

Amb un planisferi podem conèixer quins estels i quines constel·lacions són visibles
durant la nit en una època de l’any determinada, ja que la posició dels estels es
repeteix gairebé exactamental cap d’un any per a una latitud concreta. El cas dels
planetes, però, és diferent. Com que es mouen al voltant del Sol i són molt més a prop
de nosaltres que els estels, les seves posicions no esrepeteixen d’any en any.
Per saber quan són visibles, s’elaboren uns almanacs o efemèrides que permeten saber
quan surt i quan es pon cada planeta al llarg de l’any. Aquests mapes, lògicament,varien d’un any al següent.
L’esquema següent mostra les hores de sortida i de posta dels planetes del sistema
solar l’any 2009. Per exemple, a mitjan març Saturn surt cap a les 17 hores i es pon ales
7 del matí. Per tant, el podrem veure de nit.niobres d’acostament als voltants del forat, fins que es deixa capturar per l’òrbita. A
la part inferior de la pantalla, un mapa de punts descriula posició relativa de la nau
respecte del forat en cada moment, i un rellotge que mostra en temps real quant es
trigaria per entrar en òrbita... i perquè l’enorme atracció gravitacional sel’empassés.
Les imatges permeten a Hamilton demostrar de manera gràfica que “el forat negre es
comporta com una cascada en la qual, en lloc d’aigua, va caient l’espai”.
Aquest científic de 55 anys que esva llicenciar en matemàtiques i que després va voler
“connectar amb l’Univers veritable”, va pensar en la idea de convertir els forats negres
en matèria visual de divulgació quan els seus alumnesli van demanar més classes
dedicades a la teoria de la relativitat, ja fa deu anys. [...] També convertia en imatges
fenòmens que podrien ser factibles segons la teoria de la relativitat, però queno es
produeixen en la pràctica, com els anomenats forats blancs, en els quals l’espai
s’evadeix, com una cascada al revés, i els forats de cuc, que connectarien un forat
negre i un forat...