cientifics i la teoria celular


Els científics i la teoria
cel·lular


Gràcies als científics que veurem a continuació, aquesta ciència és avui la base d’aquelles altres ciències que basen el seu estudi en el camp de la biologia.

ROBER HOOKE (1635 – 1703)

Físic i astrònom inglés. . Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, lamicroscopia, la nàutica i l'arquitectura.
L'any 1665, va escriure un llibre anomenat Micographia, detallat amb molts dibuixos i observacions microscopiques. Aquest llibre contenia per primera vegada la paraula cèl·lula, ja que dies (o mesos) enrrere, Hooke va descobrir les cel·lules, observant en un microscopi una petita làmina de suro, adonant-se de que estava formada per petites cavitats polièdriquesque recordaven les cel·les d'un rusc. Aquesta va ser la raó de perquè les anomenés cèl·lules. Encara que no va conseguit determinar el paper clau d'aquestes cel·les, ja que eren cèl·lules vegetals mortes

ANTON VAN LEUUQENHOEK (1732 – 1823)

Comerciant i cientific neerlandés. Va ser el pare de la microbiologia i el creador del microscopi. Així doncs, va ser el primer en observar en unmicroscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb llents que ell mateix va crear, Va observar fibres musculars, protozous, bacteris, espermatozoides i glòbuls vermells
Desde 1877, la Real Academia Neerlandesa de les Arts i les Ciències otorguen al seu honor, la medalla Leeuwenhoek. Aquesta medalla es concedeix cada 10 anys al científic que agi realitzat la contribució més significativa a lamicrobiologia.

SCHLEIDEN (1801 – 1884)

Botànic alemany amb un peculiar caràcter, ja que es burlava dels botànics d'aquells temps perquè només es limitaven a posar noms i indentificar a plantes. Finalment va estudiar les plantes amb un microscopi i es va adonar de que aquestes estaven compostes de cél·lules. Al 1837 va afirmar que, el creixement de les plantes, es produia per la generació denoves de cèl·lules, ja que es propagaven a partir dels nuclis cel·lulars de les velles, encara que més tard aquesta teoria va ser errònia respecta a la divisió cel·lular.


Schwan (1810 – 1882)

Naturalista, fisióleg i anatomista prusià conegut com un dels fundadors de la teoria cel·lular
El nom de Schwann es relaciona amb el desenvolupament de la teoria cel·lular, que va començar aedificar durant la primera meitat del segle XIX. Hi va contribuir, d'una banda, la construcció de microscopis amb lents acromàtiques i, de l'altra, l'aplicació d'aquest instrument a l'estudi dels éssers vius. La teoria fibril·lar, vàlida fins llavors, aviat va quedar fora i va ser substituïda per una nova estequiología biológica. En la constitució d'aquesta van estar implicats noms com Purkinje, JohannesMüller, Matthias Schleiden i Schwann. El botànic Schleiden (1804 - 1881) va estar més preocupat pel problema de la fitogénesis. La tesi d'una coincidència fonamental en l'estructura i en el creixement dels animals i els vegetals va ser obra de Schwann, qui va exposar les seves troballes i les seves idees en el llibre Mikroskopische Untersuchungen ... (1839). Van sorgir així dues novesdisciplines, la citologia o estudi de la cèl·lula en si mateixa i la histologia o ciència de l'estructura cel·lular dels teixits. Altres autors van completar més tard la teoria celular. Entre les troballes de tipus fisiològic, Schwann va descobrir la pepsina en 1836, un enzim digestiu que degrada les proteines al estòmac

VIRCHOW (1821 – 1902)

Metge alemany considerat un dels mes prominents patòlegs delS. XIX o tambè reconegut com estadista. El 1848 va demostrar la falsedat en la creença que la flebitis (inflamació de les venes) causa la majoria de les malalties. Va demostrar que "masses" en els gots sanguinis són el resultat d'una trombosi (terme encunyat per ell) i que porcions de trombes es poden desintegrar per formar èmbols (igualment és el seu terme). Un èmbol lliure en la circulació...