Cine

L’arribada del cine sonor.

Als anys 20 el so entra dins la pel·lícula.

Al 1927 apareix el film “El Cantor de jazz” que incloia la música ja dins de la pel·lícula.

La paraula s’exten ràpidament , en cultures com la del Japó arriba més tard per la seua tradició de teatre en el que no importa la paraula.

Les pel·lícules mudes i sonores conviuran sense cap tipus de problema.

Des delinici hi havia hagut intents per gravar imatge i sò. Triomfarà el sistema de Hollywood.

El cine mut projectava 18 fotogrames per segon, mentre que en el cine sonor seran 24 fotogrames per segon.
L’equip té una grandaria molt gran, el resultat són unes pel·lícules molt estàtiques.
Deixaran se sortir al carrer pel soroll.
Es complica el rodatge.

Els actors i actrius que no tenien bona veudeixaran de ser contractats, açò suposa una oportunitat per als qui tenen una bona veu.

La figura del guionista guanya importància . A vegades aquests recorreran a les noveles.

Prendrà importància el musical.

En l’arribada del sonor les sales s’han d’adaptar, suposa gran despesa. Hollywood estarà en les millors condicions per l’adaptació. Contaben en sales pròpies les productores.

Lallengua serà un problema per a països de parla diferent. Per aquesta raó s’arriba a dues sol·lucions, com: creació del doblatge o, les pel·lícules en doble versió, com per exemple: versió americana i versió hispana.

El cinema de Holliwood va sortir reforçat amb l’arribada del sonor . Es com una espècie de finestra al món. La paraula fixarà més el significat de la imatge i la continuitat.

Esproduirà una perdua d’experimentació al principi per mancances tècniques.

Chaplincreu al principi que el sò es una merma de llibertats, per això la seua primera pel·lícula sonora la farà al 1938.

L’arribada del sò tambè suposa que molts músics vagen a l’atur. Apareix la banda sonora com la coneguem avui en dia. Un exemple es Lo que el viento se llevó, en la que la música no para en les 4hores de pel·lícula.
Scarface (1932) Howard Hawks, director de cinema clàssic.

És una de les primeres pel·lícules de gangsters.
De les primeres en que el protagonista es dolent.
Més enllà de la personalitat ensenya l’ambit familiar.
Va ser considerada realista a l’època, una espècie de retrat contemporàni..
Va ser rodada per complet en un estudi.
Sò ambient per crear sentit.
Creació de lacontinuitat.
Idea central, muntatge transparent. Sembla que no hi ha talls. El sò serà fonamental en aquest aspecte.
Segueix regles fonamentals no escrites de Griffith. Lletres sempre al principi.
Mai apareixerà una mirada a càmera, exeptuant els musicals.
Títols de crèdit : primer més simples. Apareixerà un element que té el protagonista en la cara, una cicatriu en forma de creu. Aquest símbolapareixerà en totes les escenes violentes. És un cine molt simbòlic.
Als títols de credit primer apareixen les estrelles i per últim el director.

Apareix un rètol al principi de la pel·lícula que ens explica que el que anem a veure és per denunciar als gangsters i al govern que no fa res per evitar açò.
Començament planol de situació, es de nit. Planol seqüència complicat. El personatge esintroduït pel sò. El dialeg introdueix informació poc a poc.
Tots els símbolismes al cinema clàssic es naturalitzen.

Al cinema clàssic mai es passarà d’un planol general a un primer pla, baixarà poc a poc. L’escala del planol també anirà vinculada a la importància del personatge.

Les pel·lícules són estrictaments linials i molt satisfactòries.

La música dóna sentit a les imatges. Potsubrratllar els sentiments a transmetre. En Lo que el viento se llevó tenim un exemple dut a l’extrem.

Comèdia. Exemple, la fiera de mi niña de Howard Fox.

Característiques:

Món blanc sense sombres. Món ordenat.
Les figures d’autoritat seran ridiculitzades.
Els títols de credit ja donen informació sobre la trama de la pel·lícula.
La Scrit – Girl es l’encarregada del raccord.
El...