cine

1800-1830

1826 
JOSEPH Nicéphore Niépce (1765-1833) 
Amb una placa de peltre que va sensibilitzar amb el betum de Judea, Niépce va entrar en la història com el productor de la primera imatge que es "fixa" de manera permanent. En la nostra història de la història del descobriment de la fotografia, alguns noms mereixen el reconeixement Niepce fa. Clarament, tot un sens fi de recursos,històries, comentaris i documentació de, Niepce ha de ser reconegut com el que davant dels altres, va ser capaç d'assegurar una imatge de més acció de la llum. El Heliògraf com ell la cridava, o "dibuix del sol" , es va realitzar en una cambra fosca i va prendre una exposició de vuit hores .

Llenguatges audiovisuals I

Hi ha un seguit de recursos que existeixen i que d'alguna manera estanestandarditzats (tenen un estereotip). El cinema que veurem no es salta aquest estereotip, sinó que encara no existeixen.
Poc a poc van anar construint un sistema de representació, q el públic al llarg dels anys ha fet seu.
Quan aquest recurs (cinema) no era “popular”, la gent no l'entenia, feia falta la presencia d'un home que explicava les pel·lícules (les el·lipsis, l'aparició de només el rostre,diferents tipus d'enquadrament...) → Com ha anat progressant el cinema.
Tal i com estem avui en dia, 2010, els audiovisuals es divideixen en:
• Seqüències (si es molt curt pot tenir 1 única seqüència: un spot). No hi ha un numero estàndard de seqüències → Muntatge: consisteix en agafar diversos trossos de allò q has filmat i donar-li forma:
• Els plans: divisions de les seqüències. Hem dediferenciar terminologia, alguns termes que s'utilitzen en el llenguatge audiovisual no tenen un consens internacional; diferenciarem:
◦ Pla = Pla de Muntatge
◦ Presa [Toma: la podem repetir fins que tinguem la que ens agrada. Solament hi ha una que acabarà sent un pla de la seqüència] = Pla de Rodatge
(Rodem una cosa, un Pla, q no surt bé, es fa la Presa 2 del Pla 1, q no surt bé? Es fa laPresa 3 del Pla 1... i així fins que surti bé. La resta són descartes, “tomas falsas”, rebuig..)
Hi ha un espai, un lloc, un temps (anem a la uni)...fins que canvia la seqüència (estem al aula). Una seqüència rere d'altre per crear una filmació.
Hem de triar el que és el contingut i el que és la forma, el cinema no té una mètrica, un plànol i una seqüència no han de tenir un temps regular, ningúho ha establert mai

Sempre hi ha una part que s'ha de tallar, es manipula el material físicament (Muntatge), en canvi el vídeo es manipula per el PC (Editatge). La part que es talla és:
⁃ la Claqueta: és un indicador de la pressa, de la pel·lícula que es fa, etc. El so que fa indica que es el moment en que es comença a gravar.

Normalment, es filma amb una sola càmera, la mateixa escenaper parts dels actors, per poder obtenir les diferents presses per a construir les seqüències.

Indiana Jones, en Busca del Arca Perdida, principi.
És una seqüència “prova”, q no te res a veure amb la pel·lícula (es troba dintre d'un context molt + ampli): si fos un corto es podria dividir en 3: abans de q arriba a la cova/ la cova/ quan surt, es podria acabar aquí, però no, el q fa es enllaçaramb una altra seqüència. Q fa aquesta seqüència prova? Ens presenta els personatges, el protagonista i l'antagonista (enemic).

Que varia d'un pla a un altre? L'Enquadrament: Al principi del teatre només hi havia un únic (frontal i de cos sencer) enquadrament, però poc a poc va anar evolucionant i variant.
Els diferents tipus d'Enquadrament: estan estandarditzats però canvien molt, per tantes difícil de diferenciar l'enquadrament (és “flexible”). Tipus:
⁃ Pla General: Agafa més camp de visió, tot es pantalla. El que importa és l'entorn, no la figura humana (a la qual minimitza).
⁃ Pla de Conjunt: en el qual ja tenim al personatge més a prop, encara el veiem de cos sencer. Segueix important l'entorn, però ja no es menja al personatge, sinó que el descriu, el defineix, aporta...