cine

TEORIA DE LA COMUNICACIÓ


BOHM, David. SOBRE LA COMUNICACIÓN.

La tecnologia ha connectat (comunicat) tot el món, però ens hem de plantejar quin tipus de comunicació hi ha avui dia. Hem d'escoltar i no simplement sentir. Quan escoltem també ens realitzem i creixem.
Els interessos i les emocions s'engaixen a les nostres creences. El tema de com pensar suposa sempre qüestionar les nostrescreences, allò que nosaltres sentim.
El problema està en el tipus de comunicació que fem servir. No podem intentar imposat les nostres creences a l'altre, no ens podem pensar que tenim la veritat absoluta. El nostre objectiu és: convèncer. Hi ha una rivalitat i lluita. Si jo intento fer servir la comunicació per convèncer, tot el món ho farà i serà un caos (és el que hi ha actualment). Siescoltem a algú podem sentir alegria (si diu el què nosaltres pensem), i si escoltem a algú altre podem bloquejar-nos (perquè no diu el què vosaltres volem).

Bohm es pregunta si això és comunicar-se. Comunicar es compon d'una preposició llatina ('com'), que vol dir 'amb', 'amb companyia', i després 'muni', que significa regal. Per tant, comunicar-se vol dir fer-se regals. Tot el que no sigui un regalno és una autèntica comunicació. Fer-se regals implica que jo no sóc més que ningú ni l'altre és més que jo. Cal col·laborar, treballar junts, fer-ho comú. Tan és si m'equivoco, si encerto, si vacilo... tot això forma part de la comunicació perquè està intentant transmetre un coneixement, un sentiment. És comunicació autèntica.
Actualment és 'jo o tu' perquè la comunicació tracta de convèncer al'altre. Però la comunicació autèntica és al de fer-se regals, la de 'jo i tu', has de dialogar deixant de banda els prejudicis i creences.

Ens hem de saber auto-observar i auto-escoltar, perquè així puc entendre una mica millor les creences que jo tinc i per tant deixar-les en suspens per poder escoltar l'altre plenament sense res prefixat. Des del moment que sabem com pensem, ja estemcanviant el sistema de comunicació.


No és possible no comunicar-se.
Comunicar-se vol dir participar en una interacció, interactuar, i això comporta informar-se. Pel sol fet d'estar amb algú ja ens estem informant de la manera que sóc. Només amb el meu contacte ja m'altera internament, ja no sóc el mateix sense ser conscient d'aquest canvi. Ens informem d'una manera bidireccional. Totes duespersones s'informen.
Jo m'estic formant perquè estic intercanviant en el medi. La comunicació fa que hi hagi informació. A través de la comunicació ens informem. A causa de les relacions, les persones ens formem. És un sistema obert, i els sistemes oberts són propis dels organismes vius (tota la Terra, tots els organismes que estan subjectes al canvi). Diem sistema obert és un conjunt de coses que esrelacionen entre si i també es relacionen entre si els atributs d'aquestes coses. Per tant, s'influencien mútuament. Hi ha coses, atributs d'aquestes coses, i relacions entre les coses i atributs. En canvi, un sistema tancat seria una relació que no té continuïtat i per tant no pot tenir canvi.
Els axiomes s'apliquen a les relacions humanes perquè hi ha uns aspectes, sobretot el de la puntuaciósemàntica, que implica que aquest aspecte lingüístic només el pot fer un humà. Un axioma és una cosa irrefutable.

Tot en l'ésser humà és una conducta, i per tant, ho podem observar i això ens informar. Està clar que tothom és diferent que tothom perquè ningú ha tingut mai les mateixes situacions, els mateixos contactes, les mateixes interaccions. Ningú ha tingut el mateix context. Tot ens potinformar d'alguna manera, canviar, i per tant canviar-nos. A no ser que les nostres creences impedeixin que puguem canviar.

El llenguatge no verbal (analògic) també ens informa. Té a veure amb una cosa que no es pot veure a simple vista (si algú es troba malament no ho sabem, però ficarà mala cara i per això ho sabrem). Això no ho podem controlar. Aquest llenguatge no es pot controlar....