cisma d'occident

El Cisma D’Occident es el conflicte entre els cristians d'Occident provocada per l'existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d'obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave celebrat a la mort de Gregori XI pressionat per la multitud romana, elegí l’arquebisbede Bari,com nou papa, el qual prengué el nom d'Urbà VI (8 d'abril de 1378). Urbà VI volgué reformar de cop l'Església en crisi. Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d'ampliar el col•legi cardenalici a base d'italians inicià el conflicte. Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI obligats. Aquests cardenals,juntament amb tres italians i Pedro de Luna, poc temps després elegiren, a Fondí, el cardenal francès Robert de Ginebra (20 de setembre de 1378), que, amb el nom de Climent VII, al cap de pocs mesos s'instal•là a Avinyó. Ambdós papes, elegits el mateix any per conclaves distints, es consideraven els successors legítims.
Però la raó veritable del cisma radica en la crisi de l'Església, i latransformació d'un problema religiós en polític. La Itàlia septentrional i central, l'imperi alemany, l'Europa central i nòrdica, Anglaterra, Irlanda, Flandès i Portugal obeïren el papa de Roma(Urbà VI). Savoia, Escòcia, França i Nàpols (al principi), s'adheriren al papa d’Avinyò(Climent VII). Amb superior activitat proselitista per part d’Avinyò, la confusió fou enorme. Hi havia ordes religiosos amb dossuperiors generals, un de romà i un altre de clementí.
Els papes , crearen nous cardenals i incrementaren la política fiscal i propagandística. Urbà VI fou succeït, a Roma, per Bonifaci IX (1389-1404), Innocenci VII (1404-06) i Gregori XII (1406-15). Climent VII, a Avinyó, només fou seguit per Benet XIII (1394-1422).
Durant els intents de solució, el concili de Pisa (1409) elegí un altre papa,Alexandre V (1409-10), succeït per Joan XXIII (1410-14), amb els quals el cisma bicèfal esdevingué tricèfal. Els estats de la península Ibèrica foren en principi seguidors d'Urbà VI o indiferents, però aviat, gràcies a l'acció diplomàtica del cardenal legat Pedro de Luna (futur Benet XIII), donaren obediència al papa avinyonès. Pere III de Catalunya-Aragó adoptà en l'afer una actitud deneutralitat activa.
La corona catalanoaragonesa es mantingué fidel a Avinyó fins a la deposició de Benet XIII en temps de Ferran d'Antequera (1416). Aquesta obediència fou recompensada amb sis capels cardenalicis a favor d'eclesiàstics de la corona catalanoaragonesa.
Per aconseguir l'extirpació del cisma, la Universitat de París havia proposat diversos camins: via compromisi, via cessionis, via concili,via facti i via iustitiae.
Benet XIII, s'interessà per trobar una solució al cisma, i es decantà per la via cessionis, però Benet XIII considerà preferible el compromís entre els dos papes. Un nou concili gal•licà (1398) decidí la sostracció de l'obediència i Benet XIII restà assetjat en el seu palau d’Avinyò durant uns quants anys. Fracassat aquest camí, així com la reunió, amb l'altre papa, queBenet XIII propugnava per arribar a una entesa, els cardenals romans i els avinyonesos convocaren el concili de Pisa (1409), deposaren ambdós papes i elegiren Alexandre V, el qual anà a Roma, mentre el papa Luna es refugiava en territori català. Joan XXIII, successor del papa pisà, fou acollit per l'emperador Segimon, veritable artífex de la unitat, i convocà el concili de Constança (1414-18), alqual acudiren representants de tota la cristiandat. El cisma es clogué amb la deposició de Joan XXIII i de Benet XIII i amb l'abdicació de Gregori XII.
Finalment en 1417 un conclave de 22 cardenals i 30 prelats elegí Martí V

Papa Luna
Benet XIII, nascut Pedro Martínez de Luna i Pérez de Gotor, (Llosca, Saragossa, 1328 - Peníscola, Castelló, 1423), més conegut amb el sobrenom del Papa...