Citocompatibilidad

Enginyeria de teixits

Test citocompatibilitat de un hidrogel: En aquest mètode s’observa la morfologia de les cèl·lules si
és la correcta o no. Es fan 3 proves una mica diferents:
S’utilitza lalínia cel·lular NH3T3 corresponent a fibroblast embrionaris de ratolí. Les cèl·lules
NH3T3 utilitzades són cultivades amb medi DMEM.

En dos d’ells les cèl·lules s’afegeixen un cop s’ha gelificatel gel. Es segueix el
procediment que hi ha a continuació, però cal tenir en compte que al pas 6 al afegir la
suspensió de cèl·lules en un cas es cobreix totalment la superfície (0,6 ml) i ambl’altre
parcialment (0,2 ml).


1.Mescla autofgelificant: 5ml N,O-carboxymetil quitosà + 5ml d’alginat oxidat
2.Vòrtex
3.Transferir a placa de cultiu cel·lular amb 24 pouets
4.Incubació per adherir-seel gel: 37ºC, 30min
5.Rentar 3 cops amb medi DMEM, per eliminar restes
6.Afegir una concentració de 5x10 cèl·lules NH3T3 suspeses amb medi DMEM a cada pouet (0,6 ml o 0,2 ml)
7.Incubació
8.Anarobservant morfologia al microscopi òptic a 24h, 48h i 72h de incubació


A l’altre cas, les cèl·lules s’encapsulen a l’ hidrogel:
1.mescla a la placa de cultiu de 24 pouets: N,O-carboxymetil quitosà+ Cèl·lules NH3T3 (5x10 cèl·lules per pouet)
2. Afegir solució alginat oxidat
3.Incubació per gelificar-se a 37ºC, 30min
4.Incubació amb medi DMEM
5.Observar morfologia al microscopi òptic a 24h,48h i 72h de incubació


Personalment penso que és un treball bastant complet amb els test que fan respecte a la biocompatibilitat, ja que a l’article comproven la compatibilitat de les cèl·lulesamb la morfologia, la taxa de biodegració in vivo al llarg del temps amb implants subcutanis, la biotoxicitat que pugui provocar irritació a la pell i la compatibilitat amb la sang mitjançant testd’hemòlisis. Pot ser, l’únic que pot falta es algun test sobre la seva funcionalitat depenent de l’aplicació, ja que pot ser les cèl·lules tenen la morfologia esperada però no són correctament...