Ciutat Llunyana
Páginas: 3 (515 palabras)
Publicado: 21 de diciembre de 2014
1-INTRODUCCIÓ
La ciutat llunyana es un poema de Màrius Torres, escrit el 5 març 1939.
Va ser un poeta simbolista, un corrent dins del noucentisme. Veiem que ell temes que tractava eren sobrel'espiritualitat, l' imaginació, els somnis, el temps... És un poeta de gran musicalitat i profunditat.
El gènere literari d’aquest text és lírica i la seva forma d’expressió és una narraciósubjectiva. Hi ha un únic narrador intern i és testimoni dels fets.
Aquest poema va ser escrit mes i mig després de que les tropes de Franco haguessin acabat d’ocupar el territori català durant el períodede la Guerra Civil i la postguerra, motius pels quals es reflecteix a la seva obra el sofriment que patia el dia a dia.
2-ANALISIS
Tema: El tema del poema és l’esperança del poeta de recuperarallò perdut en la derrota de la Pàtria.
Metrica: El poema és un sonet de versos alexandrins, és a dir, una forma estròfica formada per 14 versos repartits en dos quartets a l'inici i dos tercets alfinal. La rima és consonant i d’art major.
Esructura: Ens situa en el temps de la derrota de la Catalunya i fa referència a la Pàtria, ja que te una idea molt positiva sobre la ciutat. Demanana ajudai desitja que arribi una nova generació que segueixi la construcció de la ciutat d’ideals que ja s’havia començat i que està sent desfeta en aquests temps. Té molta esperança.
Comentari per partsdels recursos linguistics i literaris:
Al primer vers hi trobem una metàfora: “el braç potent de les fúries aterra”, que fa referència als enemics dels catalans. En el segon vers apareix el recurs dela metonímia ja que a Catalunya se la denomina “ciutat”: “la ciutat d’ideals”.
En el quart vers hi ha una personificació de la Pàtria “-la terra no sabrà mai mentir.”
En el segon quartet, en elsversos cinc i sis hi torna haver una personificació de Catalunya en què demana que parli als habitants: “que la teva veu pura ens parli”.
Al vers vuit hi identifiquem una metàfora d’extremat...
La ciutat llunyana es un poema de Màrius Torres, escrit el 5 març 1939.
Va ser un poeta simbolista, un corrent dins del noucentisme. Veiem que ell temes que tractava eren sobrel'espiritualitat, l' imaginació, els somnis, el temps... És un poeta de gran musicalitat i profunditat.
El gènere literari d’aquest text és lírica i la seva forma d’expressió és una narraciósubjectiva. Hi ha un únic narrador intern i és testimoni dels fets.
Aquest poema va ser escrit mes i mig després de que les tropes de Franco haguessin acabat d’ocupar el territori català durant el períodede la Guerra Civil i la postguerra, motius pels quals es reflecteix a la seva obra el sofriment que patia el dia a dia.
2-ANALISIS
Tema: El tema del poema és l’esperança del poeta de recuperarallò perdut en la derrota de la Pàtria.
Metrica: El poema és un sonet de versos alexandrins, és a dir, una forma estròfica formada per 14 versos repartits en dos quartets a l'inici i dos tercets alfinal. La rima és consonant i d’art major.
Esructura: Ens situa en el temps de la derrota de la Catalunya i fa referència a la Pàtria, ja que te una idea molt positiva sobre la ciutat. Demanana ajudai desitja que arribi una nova generació que segueixi la construcció de la ciutat d’ideals que ja s’havia començat i que està sent desfeta en aquests temps. Té molta esperança.
Comentari per partsdels recursos linguistics i literaris:
Al primer vers hi trobem una metàfora: “el braç potent de les fúries aterra”, que fa referència als enemics dels catalans. En el segon vers apareix el recurs dela metonímia ja que a Catalunya se la denomina “ciutat”: “la ciutat d’ideals”.
En el quart vers hi ha una personificació de la Pàtria “-la terra no sabrà mai mentir.”
En el segon quartet, en elsversos cinc i sis hi torna haver una personificació de Catalunya en què demana que parli als habitants: “que la teva veu pura ens parli”.
Al vers vuit hi identifiquem una metàfora d’extremat...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.