Clara Campoamor, la mujer olvidada

Clara Campoamor, la mujer olvidada
Síntesi de la pel·lícula
La pel·lícula explica la lluita de Clara Campoamor per aconseguir la igualtat per a les dones. Es situa en l’any 1931, quan es proclama la Segona República. A partir d’aquest fet Clara passa a formar part del Partido Radical de Lerroux, i gràcies a això es converteix en diputada i entra a forma part de la comissió redactora de laconstitució, on protagonitza el debat sobre la rectificació de l’article 23 per que doni igualtat total a la dona en el règim jurídic, cosa que finalment aconsegueix a les Corts. Juntament amb Victoria Kent són les primeres dones diputades que arriben a les Corts, dos dones feministes i amb l’objectiu de lluitar pels drets de les dones. L’objectiu principal de Clara és aconseguir el vot femení. Elprimer obstacles amb el que es troba prové del seu propi partit, esquerrà i republicà, que fins llavors havia defensat la postura de Clara, però decideixen retractar-se ja que temen que si les dones voten estiguen influenciades per l’església i es decantin pels partits de dretes. Aquesta por es va estenent per diversos partits, i cada cop té menys suport. Fins i tot la seva companya Victoria Kent esfa enrere, ja que creu que no totes les dones estan suficientment preparades per a decidir sobre la vida política. Després d’una lluita incansable, d’haver de travessar molts obstacles i rebre moltes traïcions, el dia 1 de desembre de 1931 Clara Campoamor aconsegueix que s’aprovi a les Corts el dret de vot per a les dones. Tots aquells partits que estaven en contra es mobilitzen i aconsegueixenque 40 diputats que havien votat a favor, marxin de les Corts, i que es repeteixi la votació. Tot i això Campoamor torna a aconseguir el vot final a favor, i aquesta vegada definitiu.
Context històric
La pel·lícula està ambientada en el context en que s’enderroca la monarquia i triomfa la República. Després d’aquesta proclamació, comencen una sèrie de reformes.
El 12 d’abril de 1931 leseleccions van resultar ser un plebiscit a favor o en contra del paper del rei durant la Dictadura. Al conjunt de l’Estat van ser elegits més regidors monàrquics, però a les grans ciutats el triomf republicà va ser clar.
El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República a la ciutat d’Eibar i després a Barcelona. A Barcelona s’havia creat l’Esquerra Republicana de Catalunya on hi havia sectorsrepublicans i independentistes. Hi ha dos personatges importants que destaquen en aquest context: Lluís Companys i Francesc Macià.
Hi va haver divisions perquè Companys va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona al migdia, i al cap de poc més d’una hora, Macià, que era del mateix partit, va proclamar la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques. El reii alguns polítics conservadors van optar per alliberar el comitè revolucionari i van proclamar la República Espanyola. El rei va marxar a l’exili.
El comitè revolucionari es va convertir en el govern provisional de la República, presidit per Niceto Alcalá Zamora. En un principi l’objectiu d’aquest govern era convocar eleccions generals per formar Corts constituents. Aquest procés es veu tallatpel cardenal Segura que anava en contra de la República. Això va fer iniciar un moviment anticlerical.
El 28 de juny de 1931 es van convocar eleccions, on van guanyar per majoria els republicans i socialistes. Ells van crear una comissió per redactar un projecte de constitució que definiria el nou estat com una República democràtica de treballadors. Definia una república democràtica i laica iaixí s’arribaria a la separació entre l’Església i l’estat. El president només tenia la funció representativa, el poder judicial era independent i es va instaurar un sistema monocameral. Es garantia el dret al treball, dret de vot tan masculí com femení i el dret al divorci. La constitució va quedar aprovada el 9 de desembre de 1931 tot i que amb una gran polèmica.
Estereotips masculins/femenins...