Clara campoamor

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una política republicana i defensora dels drets de ladona.
Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.
S'incorpora alPartit Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés dels Diputats de la Segona República Espanyola. Vadestacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més departicipar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa i per sempre laigualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933.En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora vavotar solidàriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats.
Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordantaquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo". El 1936, parteix a l'exiliestablint-se a Buenos Aires.
Mai més no va poder tornar al seu país; dotze anys de presó l'esperaven a Espanya.
Morí el 30 d'abril de 1972 a Lausana (Suïssa).