Clase

Enric Prat de la Riba.

Fill d'hisendats, estudià lleis a Barcelona (1887-93) i es doctorà a Madrid (1894) amb la tesi La ley jurídica de la industria, on tracta de la incipient legislació del treball partint de la noció de Casa industrial (empresa). El 1895 s'encarregà, amb dos altres companys d'estudis, de la redacció de laRevista Jurídica de Cataluña, on col·laborà amb temes de dret privat ipúblic, històrics, d'economia i de sociologia. També, des del 1895, participà en les tasques de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. 
El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres (1888-89) i president (1890-91), càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista. El 1891 fou elegit secretari dela junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa. Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política (1891), editada amb motiu de la primera celebració del primer de maig, i el Missatge a S. M. Jordi I Rei dels Hel·lens (1897), que promogué un cert rebombori, i tingué unapart destacada en la redacció dels manifests Als catalans i Al poble català, difosos amb motiu de la guerra hispano-nord-americana.
Congrés internacional.
El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906. L'organitzà i el presidíAntoni M. Alcover, assessorat per Bernhard Schädel. El seu objectiu principal fou orientar els estudis sobrela llengua catalana per a redactar la gramàtica de la llengua catalana, però els actes es convertiren una manifestació d'adhesió col·lectiva a la llengua catalana i en un plebiscit a favor de la codificació definitiva de l'idioma. A banda de l'augment del prestigi del català, el principal fruit del Congrés fou la ràpida codificació ortogràfica i gramatical del català.
Almanac dels noucentistes.Volum publicat per Joaquim Horta, el 1911, en una edició de 150 exemplars, que volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d'actitud prenoucentista.
Cal destacar, entre els escriptors, Xènius, Guerau de Liost, Josep Carner, Francesc Cambó, Francesc Pujols, Josep Pijoan, Eladi Homs, August Pi i Sunyer, etc, i entre els il·lustradors, Picasso, Nonell, Aragay,Mir, Nogués, Gargallo, Ismael Smith i Torres-García.

Generació del 36.
Se sol cridar Generació de 1936, Promoció de 1936 o Primera Generació de Postguerra a la formada per aquells que comencen a escriure principalment o immediatament després de la Guerra Civil que va sofrir Espanya en el segle XX, entre els anys 1936 i 1939.Pateixen les conseqüències de la dura Espanya de l'autarquía i ladivisió entre vencedors i vençuts, la censura i les penúries i misèries morals i materials que imposava la situació. Són els anys de pujanza de l'Existencialismo .Ricardo Gullón ha fet la nòmina dels autors vinculats a aquesta promoció, com coneixedor de primera mà de la mateixa, ja que el propi Gullón va figurar entre els seus crítics i prosistas. Els criteris generacionals que segueix no són rígids,però ens proporciona la nòmina més completa. Té en compte simultàniament l'edat, la dedicació a la literatura en la data (1936) assenyalada com definitoria de la generació, la convivència, la publicació en les mateixes revistes, col·leccions literàries, diaris i altres publicacions, i la participació en les experiències de l'època des dels mateixos cercles d'acció.
Els poetes de la generació,segons aquesta norma, serien: Miguel Hernández, Luis Rosales, Leopoldo Panero i Juan Panero, Luis Felipe Vivanco, Ildefons-Manuel Gil, Germán Bleiberg, José Antonio Muñoz Rojas, José María Luelmo, Pedro Pérez Clotet, Rafael Duyos, Gabriel Celaya, Arturo Serrano Plaja, José Herrera Petere i, en certa manera, Juan Gil-Albert.
Institut d’estudis catalans(IEC).
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és...