Clasificación manchas solares y prominencias

Classificació de les taques solars

El nombre de Wolf
Al 1849, l'astrònom suís Rudolf Wolf (1816-1893) establí un mètode de càlcul de l'activitat solar basat en el nombre de taques solars.
La fórmula següent permet estimar l'activitat solar R en funció del nombre (t) de taques, del nombre (g) de grups de taques i d'un coeficient (k) que corregeix el resultat en funció dels mitjansd'observació (observador, instrument...). R = k(t + 10g) El nombre de Wolf màxim del cicle 19 arribà a 190 mentre que el del cicle 14 no depassà el 70. Malgrat la seva imprecisió el nombre de Wolf té l'interès d'existir des de fa 250 anys mentre que l'observació científica moderna només disposa de dades d'uns pocs cicles solars.

Càlcul del Nombre de WolfS'utilitza la següent fórmula:R = K (10G + f)Sent:R= Nombre de WolfK = Factor que varia amb el tipus d'instrumentació, en principi es prendrà 1, fins que el centre coordinador assigni el valor definitiu.G = Nombre de grups de taquesf = Nombre de taques individuals, explicant les que estan incloses en els grups.


Classificació de Zürich

Les taques solars se solen classificar seguint la regla de Zürich – Waldmeier.

Es basa en siel grup té una distribució monopolar o bipolar, en l'existència o no de penombra i en aquest últim cas de si es troba present en un o en ambdós extrems, així com amb l'extensió del grup en graus de longitud heliogràfica.

Poden ser de 9 classes:

A. | Porus o grup de porus (sense penombra) concentrats en 2 o 3 graus quadrats. | |
B | Grup major de porus o porus enformació bipolar (sense penombra), alineats generalment en direcció Est-Oest. En casos particulars, a gran augment i amb excel·lents imatges es pot apreciar que alguns dels porus mostren un rudiment de penombra (uns pocs filaments). | |
C. | Taca petita o mitjana (amb penombra) en formació bipolar amb un grup de porus. | |
D. | Dos o tres taques amb penombra en formacióbipolar i amb porus intermedis. | Extensió inferior a 10°. |
E | Grup bipolar gran d'estructura complicada, amb penombres complexes i generalment amb gran nombre de porus i taques intermèdies. | Longitud compresa entre 10 i 15°. |
F | Fase de màxim desenvolupament d'un grup. Taques molt extenses i complexes (generalment amb grans ombres i penombres), amb nombrosos porus.| Extensió superior als 15°. |
G | Grup en decadència. Bipolar gran amb penombres arrodonides, amb eventuals porus intermedis. En fases més avançades d'evolució, una gran taca amb porus en formació bipolar. | Dimensió superior als 10°. |
H | Taca unipolar amb penombra, en ocasions grup compacte de taques per subdivisió de la principal, amb alguns porus a la sevaproximitat. | Dimensions entre 2°5 i 10°. |
J. | Taca unipolar amb penombra arrodonida, o petita taca en procés de dissolució. | Dimensió inferior a 2°5. |


Classificació de McIntosh

Aquest sistema de classificació de taques consisteix en un esquema de tres dígits, el primer indicatiu del tipus de grup, el segon de l'aspecte de la taca principal i el tercer de ladistribució d'aquesta.

La combinació dels tres paràmetres de classificació permet definir 60 tipus distints de taques solars enfront dels 9 tipus de la classificació de Zürich, el que permet realitzar nous estudis estadístics i de correlació amb altres fenòmens solars.

Classificació modificada de Zürich

A | Grup unipolar sense penombra. |
B | Grup bipolar sense penombra. Noexisteix límit superior en la dimensió dels grups de tipus B. |
C | Grup bipolar amb penombra a la taca (o taques) d'una de les polaritats, generalment és una dels extrems. No existeix límit superior per a la longitud dels grups de classe C, però quan la penombra sobrepassa els 5°, s'ha de classificar com a classe D compacta. |
D | Grup bipolar amb penombra a les taques d'ambdues...