Classes Psicosis

PSICOSI: temari
I. Comprensió psicodinàmica de les psicosis
a. Comprensió i explicació
b. L’enigma de les psicosis
c. Diagnòstic
- Diagnòstic dinàmic
- Criteri de realitat
- Saber i no saber
II. Concepte psicodinàmic de les psicosis
a. Qualitats i definició de les psicosis
b. Nucli psicòtic
c. Part psicòtica i no psicòtica
III. Mecanismes de defensa
a. Neuròtics
b. Psicòtics
c. Borderline (entreuns i altres)

Avaluació: Comentari d’un cas
1. Identificar el problema principal i altres que afecten a la seva vida
2. Veure quines defenses utilitza davant d’aquest problema. Justificar-ho amb el
materal clínic.
3. S’apropa més a la psicosi o a la neurosi? Assenyala aspectes sans (no psicòtics) i
aspectes psicòtics.
4. Fer una petita reflexió (mínim 20 línies) del treballat durant el tema.1

I. COMPRENSIÓ PSICODINÀMICA DE LES PSICOSIS
A. COMPRENSIÓ I EXPLICACIÓ
-

Continu salut/malaltia: no hi ha malaltia per una banda i salut per una altra. No
són dos pols, sinó que hi ha una línia contínua que els uneix.

-

Trets patològics: una deformació, una caricatura (per exageració o inhibició).
No exclou la classificació sinó que en realitat parlem de formes de manifestació
de lamalaltia.

En les aplicacions clíniques del diagnòstic es poden distingir diferents moments:

1. Observació i descripció: registre de les comunicacions verbals.
2. Elaboració psicopatològica: a partir de l’observació es contrasta amb
l’experiència clínica i amb les teories que tenim.
3. Classificació gnoseològica: classificació clàssica que es troba als manuals.

Si ens quedem aquí podem crear la falsaimpressió de que la situació ja està
causalment explicada (Ex: delira perquè és esquizofrènic→tautologia). Ignorem les
relacions de significat que donen sentit a l’experiència humana. No es poden
tractar els fenòmens psicològics sense atendre als paràmetres personals (simbòlics,
relacionals i de significat biogràfic).

4. Comprensió psicològica: Necessitat humana de sentir-nos entesos. Obre elcamí a accions que requereixen relacions interpersonals i interaccions, en tant
que l’explicació causal orienta cap a l’acció més ràpida i immediata dels
tractaments farmacològics. Ambdues són accions complementàries.

2

B. ENIGMA DE LES PSICOSIS

Així doncs tenim els dos components que possibiliten l’enteniment global del pacient:

1. Causa i etiologia: Explicació causal
2. Significat imotivació: comprensió psicològica. Sense aquesta, l’assistència no
pot ser cabalment humana.
a. Atendre a la necessitat humana d’entendre (T i P). L’explicació facilita el
tractament mèdic, però difícilment s’aconseguiran millores en el
context biogràfic i vital.
b. Evitar que la manca de comprensió estimuli una assistència tecnificada.
Hi ha tantes malaties mentals com persones hi ha al planeta.
c.Col·laborar en el tractament farmacològic.
d. Contribuir a la higiene mental de l’equip (la desesperança que sentim
quan no entenem).

C. DIAGNÒSTIC

Diagnòstic psicodinàmic
Diagnòstic dinàmic i vertical perquè incorpora els criteris biogràfics, genètics, històrics i
evolutius. Es recupera l’individu concret.
L’ interès diagnòstic es desplaça de l’interès per la malaltia, cap a l’interès per lapersona. Es desdibuixen doncs les fronteres rígides entre malaltia i salut (continu: es
recolza en la continuïtat del procés de desenvolupament de la personalitat).

Criteri de realitat. Neurosi vs psicosi
Existeix un continu entre la salut i la malaltia . La il·lusió de que la malaltia irromp com
quelcom aliè a la persona és només producte dels buits en el nostre coneixement dels
processos mentals,especialment els inconscients.

3

En psicopatologia la diferenciació fonamental segueix sent la que s’estableix entre
psicosi i neurosi en relació al criteri de realitat: capacitat mental de discernir entre la
realitat subjectiva (fantasia, en general) i la realitat objectiva.

El saber i el no saber
-

el neuròtic no sap (es paralitza), però en realitat sí.

-

el psicòtic sí que creu...