classissisme


CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA DEL CLASSICISME

La música del Classicisme és objectiva en les emocions, cortesana, refinada, elegant i una mica superficial. Caràcter lleuger, optimista i lluminós.


MELODIA
clara i simple
se li dona més importància que en èpoques anteriors
frases nítides, relativament curtes, regulars i simètriques
sense ornaments (tot i que n’incorpora algun delBarroc)
el seu acompanyament està basat en l’acompanyament melòdic vertical
des que la textura polifònica és substituïda per la melodia acompanyada adquireix gran importància el detall melòdic


HARMONIA
menys complexa que el Barroc, transparent i poc carregada
acords senzills (harmonia clara, seguint les bases de les funcions tonals).
els canvis harmònics i modulacions s’utilitzen moltesvegades per relacionar gradualment temes i seccions.
no es troben cromatismes marcats
Es podria dir que la música del classicisme es construeix a partir d’estructures harmòniques mentre en èpoques anteriors els acords són bàsicament efecte del moviment de les veus (d’acord amb les regles de la consonància intervàlica)


RITME
senzill i regular
en una mateixa peça s’acostumen a repetir lesmateixes estructures rítmiques
s’utilitzen ritmes característics, com per exemple el ritme de la marxa fúnebre.

TEXTURA
la textura és homofònica o vertical, per tant predomina la melodia acompanyada tot i que el contrapunt es recupera sobretot a final del període
desapareix el baix continu.
la primera música per a piano té una textura molt clara i sovint utilitza el baix alberti. Amb eltemps es fa més rica, potent i amb una sonoritat més ampla.


ESTRUCTURA
tendència a fer les frases regulars i quadrades, tot i que també hi trobem asimetries (ecos, contraccions rítmiques, dilatacions...)
les frases acostumen a ser de 8 compassos amb dos períodes de 4 compassos i a vegades dos subperíodes de 2 compassos
l’inici o final d’una frase o període està molt marcat amb cadènciesconclusives o suspensives.


DINÀMICA
s’incorpora el crescendo i el diminuendo (també el sforzando)
contrastos dinàmics (d’expressió) a base de forte - piano i crescendo i diminuendo
canvis dinàmics mesurats i tranquils, mai bruscos.

FORMES MUSICALS

FORMES VOCALS
1. Cançó
2. Lied
3. L’òpera
3.1 Estructura de l’òpera
3.2 Òpera còmica italiana
3.2.1 Òpera buffa3.2.2 Intermezzo
3.2.3 Òpera còmica posterior a la primera meitat del s. XVIII
3.3 Òpera seriosa
3.4 Singspiel
3.5 Tonadilla escènica
3.6 La reforma de l’òpera
3.6.1 Christoph Willibald Gluck
4. Música sacra
4.1 Missa
4.2 Oratori

FORMES INSTRUMENTALS
5. Forma sonata moderna o clàssica
6. Simfonia
7. Concert
8. Tema amb variacions
9. Divertiment
10. Serenata
11.Nocturn
LA MÚSICA VOCAL
En el classicisme, la música vocal religiosa passa a un segon pla i manté, per tradició, un immobilisme en les seves formes, que s’adequa a les celebracions litúrgiques, com les misses de L.V. Beethoven i W.A. Mozart. Aquest fet motiva que en el Classicisme ens centrem en l’òpera: un espectacle concebut per entretenir el poble. Cada classe social és aficionada a un tipusd’òpera, a Itàlia es dóna lloc a dos grans subgèneres: l’òpera seriosa i l’òpera buffa. A Espanya, es representen amb èxit òperes italianes i franceses, i a l’hora sorgeix la tonadilla escènica. El mateix passa a Alemanya, on sorgeix el singspiel.
L’òpera és el gènere amb més èxit i representat a una quantitat de públic molt gran, les cançons a solo, les cantates i altres tipus de música vocalprofana entretenien a cercles més petits i íntims a tota Europa.
Pel que fa a la música sacra, en aquesta època, aquesta música imitava els estils profans enlloc de centrar-se en la seva innovació.
1. CANÇÓ
Melodies curtes que es cantaven en la intimitat, per a la interpretació domestica però que son publicades en moltes nacions, reflectint un creixent interès per la practica musical amateur....