Claus Offe

Democràcia en crisi: dues teories i mitja sobre el funcionament del capitalisme democràtic.

Claus Offe
Publicat a OpenDemocracy el 09/07/2012
Traduït de l’anglès per Àlex Casademunt
http://www.opendemocracy.net/claus-offe/democracy-in-crisis-two-and-half-theories-about-operation-of-democratic-capitalism


Introducció:
En aquest article descriuré estilitzadament i contrastaré tresenfocaments teòrics que pretenen entendre i justificar les realitats del capitalisme democràtic i la seva manera (desitjada) de funcionar.
Cadascuna d'aquestes teories especifica -d'una manera consistent i empíricament validable- com l'Estat, els polítics, els agents del mercat en l'economia i els ciutadans, actuen i han d'actuar (dimensió normativa). Aquestes tres teories són: la social democràticao de l’economia social de mercat; la teoria liberal de mercat i una (encara incompleta) teoria que, a falta d'un nom millor, anomenen teoria postdemocràtica del mercat financer global. Aquesta última, però, és incompleta: és molt capaç de descriure la "lògica" que regeix la realitat dels mercats i de la política contemporània, però no té cap argument normatiu per a demostrar per què aquestesrealitats són justificables, universalment beneficioses o, fins i tot , sostenibles.

1) Una: la teoria de la socialdemocràcia (o de l’economia social de mercat):
En el plànol jurídic i constitucional, els drets polítics democràtics garanteixen la igualtat cívico-política però no la igualtat socioeconòmica. La igualtat cívica es fonamenta normativament en una estricta separació i disjunciódels recursos socioeconòmics (desigualment distribuïts en la societat) i dels drets polítics (iguals per a tots els membres de la comunitat política) d'acord amb el principi de no conversió dels primers en els segons: la propietat dels béns econòmics no s'ha de traduir en privilegis polítics (en un major poder polític o en un accés directe a aquest poder). En correspondència, una situaciósocioeconòmica inferior no ha de permetre privar els ciutadans de la seva veu política i de l’eficàcia d’aquesta. Aquesta és la relació asimètrica entre els recursos econòmics i els polítics, essent els primers no convertibles en els segons però, en canvi, aquests segons (cívico-polítics) sí que poden tenir un impacte en els primers (socio-econòmics).

Aquesta fórmula d’asimetria en els recursos (políticsi econòmics) és la base normativa del “model socialdemòcrata” o “d’economia social de mercat”: el poder polític és el que reflecteix les concepcions dominants de la justícia social i -afirmant la seva primacia sobre la dinàmica dels mercats- és el que pot donar forma legítima a la distribució de recursos econòmics, però no a l'inrevés.
Aquesta teoria normativa socialdemòcrata comparteix dossupòsits amb els preceptes de la "economia social de mercat".
En primer lloc, el procés econòmic és considerat com un “tot” per part de les institucions polítiques. En base a això, es prenen les decisions polítiques en forma de polítiques públiques o de marcs institucionals que regulen les forces del mercat, de manera que l'Estat democràtic pot dirigir el procés econòmic per tal d’evitar eldoble perill de les crisis econòmiques devastadores i els conflictes socials (disruptius) associats.
El segon supòsit és el de la participació i la “veu” dels sectors socioeconòmics menys afavorits. Donada la confiança en la capacitat de supervisió i direcció de l'Estat democràtic i donada la distribució desigual de les oportunitats de vida en les estructures socials capitalistes, hi haurà unatendència "natural" en tots els segments de la població, i en particular en els menys privilegiats, a fer un ús actiu dels recursos polítics que s'atorguen com a drets polítics. Més específicament, els estrats menys afavorits de la població tindran una bona raó per a expressar les seves queixes demanant més polítiques redistributives i una major seguretat. Això es fa per donar lloc a una dinàmica...