CMC

ELS RISCOS: TIPUS I DISTRIBUCIÓ
1. Què és un risc?
Risc és qualsevol circumstància o situació que pot produir danys a les persones o als béns i que pot
donar lloc a un succés. Des del punt de vista ecològic, els riscos es defineixen com a possibilitats de
modificació degudes a un fenomen natural o provocat per l’acció humana.
Els riscos, per tant, són conseqüència de les interaccions entre lesaccions de la natura i la humanitat.
El grau o nivell dels riscos depèn de la confluència de diversos factors:
- Perillositat (P) o probabilitat que es reprodueixi un succés.
- Valor de la zona afectada o exposició (E): expressa el nombre de persones que viuen en un territori o
el valor ecològic, econòmic o cultural d’una zona.
- Vulnerabilitat (V): el percentatge de víctimes i de danys previsibles.Aquest factor es pot reduir si es
prenen precaucions o mesures preventives en les infraestructures.
D’aquests factors, la perillositat és difícil de quantificar, mentre que la vulnerabilitat i el valor de la
zona no ho són. El càlcul de risc per a un determinat procés es fa mitjançant una equació que
relaciona els factors anteriors:
Risc= P · E · V

2. Els llocs més sensibles als riscos
Hi hazones geogràfiques on la perillositat és més gran que en d’altres. Per això, seria lògic pensar que
la humanitat, al llarg de la seva història, hagués buscat llocs segurs per assentar-se. Però això no ha
estat així, perquè a tot el món hi ha grans zones poblades situades en àrees d’influència de riscos
naturals.
La proximitat a l’aigua ha estat essencial per determinar el lloc dels assentamentshumans,
especialment en èpoques en les quals emmagatzemar-la i transportar-la era impensable. Els cursos
dels rius i la proximitat al mar han estat els escenaris preferits per la població, però aquests llocs no
estan exempts de perills naturals. Actualment l’augment de la població i l’ocupació del territori han
transformat el que abans constituïa un perill potencial en un risc que, en circumstànciesdeterminades, pot arribar a convertir-se en una catàstrofe. Només cal recordar el gegantesc tsunami
produït a l’oceà Índic el 2004 o, en menor escala, les riuades i les inundacions del Mediterrani
espanyol.

Aquí podem veure una imatge de
les conseqüències del tsunami de l¡oceà Índic el 2004.

Altres llocs perillosos per a l’assentament de les ciutats són les zones pròximes als límits de lesplaques litosfèriques, on la probabilitat de moviments sísmics i d’erupcions volcàniques és molt alta.
No obstant això, la fertilitat del sòl, l’atractiu del paisatge i altres raons econòmiques, socials i
culturals han influït perquè s’hi estableixin algunes de les urbs més grans del planeta, com són San
Francisco, Los Angeles i Tòquio.
Imatge de San Francisco.
Cal tenir present però,
que en aquestsurbs s’hi
construeixen gratacels
amb mesures
antisísmiques.
El ​
terratrèmol de San
Francisco de 1906​
fou un
terratrèmol que va afectar
la ciutat californiana de
San Francisco a les 5 de la
matinada del dia 18
d’abril de 1906. Va tenir
una magnitud a l'escala
Mercali de 7,8 a la ciutat, però va arribar a magnitud 9 a Santa Rosa (Califòrnia) on la devastació va ser
total, convertint-se en un de lesprincipals catàstrofes naturals del segle XX. L'epicentre del sisme va

​
estar situat a unes dues milles de la ciutat​
i va provocar la ruptura de la falla de San Andrés. Al
moviment de terra li seguí una onada d'incendis que van devastar la ciutat. Les víctimes mortals
s'estimen entre 3.000 i 6.000 una part d'ells a ciutats del voltant de la badia. Unes 300.000 persones,
d'un total dels 400.000habitants de San Francisco es quedaren sense habitatge.

La ​
falla de San Andrés​
és un dels llocs on s’han produït alguns dels terratrèmols majors, anomenats
així per la seva intensitat.
Aquí podem veure una foto del recorregut de
la falla de San Andrés i de l’aspecte que té:

3. Els tipus de riscos
Malgrat que no hi ha una classificació uniforme o estàndard dels riscos, l’habitual és...