Cmcccmcmc



























Blau Sànchez Pey
1r batx. E




Els líquens  són uns éssers vius fotosintètics(que fan la fotosíntesi) formats per l'agrupament d'un fong amb una alga. Estan formats perdos components que viuen en simbiosi( tipus de relació de un conjunt de cadenes tròfiques o alimentàries d'un ecosistema entre dues espècies): per una banda hi ha les hifes del fong (filaments que,reunits, emboliquen la cèl·lula reproductiva) i d'una altra les cèl·lules de l'alga (autòtrofs fotosintètics).

La longevitat dels líquens i la formació d’un tal·lus, un cos permanent estable, elsdiferencia dels fongs. 

Els líquens tenen un color gris, verdós, blanquinós, carbasses, i es diferencien dels briòfits o les molses perquè no tenen el color verd com les fulles, d’aquets.
El fotobiont delslíquens conté pigments, com la clorofil·la, i potser una alga o un cianobacteri, i té la capacitat de fer fotosíntesi, de produir matèria orgànica.
La Liquenificació: Procés que ha tingut llocdiverses vegades en l’evolució i ha conduït a l’aparició dels líquens.
Els líquens poden ser fèrtils o estèrils. Hi ha diferents estructures reproductives, els més freqüents són els apotecis. El creixementdels líquens és molt lent. 
Un desert liquènic és un espai molt contaminat que no permet l’existència de líquens,
és un àrea on l’Índex de Puresa Atmosfèrica (IPA) es 0.
L’IPA es calcula a partir dedades numèriques, com el nombre d’espècies de líquens, la superfície que ocupen i la freqüència. 













Si les condicions són adverses, a causa de la contaminació, no s’inicia cap colonitzacióde substrat i, els líquens presents, si n’hi ha, emmalalteixen i moren. 

El diòxid de sofre és el contaminant gasós que afecta més als líquens, ja que són emesos per l’home en grans quantitats i estransformen en àcids a l’atmosfera, esdevenint un dels components de les pluges àcides. Aquest àcid sulfúric va a parar al substrat amb la pluja, alterant greument l’acidesa i provocant greus...