cmcgg

PERE MARCH
 

BIOGRAFIA: 
Va nàixer a València entre l'any 1336 i el 1338. 
Fou un poeta valencià medieval, conegut com Mossèn Pere March. Era el fill de Jaume 
March I, senyor d'Eramprunyà. Va lluitar amb el seu germà contra Pere I el cruel, i va 
ser fet presoner en la batalla de Nàjera pel Príncep Negre d'Anglaterra. Va ser tresorer del duc reial de Gandia, a València. El seu fill va ser Ausiàs March, fruit del matrimoni 
amb Elionor Ripoll. Fou Ausiàs a qui nomenà fill primogènit en el seu testament. Pere 
March va morir el 7 de juny de 1413 a Balaguer amb 75 anys, quan anà en una missió 
relacionada amb l'alçament de Jaume II d'Urgell en contra de Ferran d'Antequera. El 
seu cos fou soterrat al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. 
 

OBRA: Es conserven poques obres d'aquest poeta. Els seus poemes tenen diferents 
temàtiques: n'hi han de amorosos i eròtics, també de tipus refllexiu i moralitzant (es 
conserven cinc obres), com el fragment antologat en què reflexiona sobre la mort. A 
més, també compongué "l'Arnés del cavaller", que és una descripció de tots els 
elements que integraven l'armadura dels cavallers i explica les seues virtuts. Algunes de les seues obres més importants conservades són: "A vos, madona, qui sabets",  "A 
vos, mout aut senyor" i  "Al punt que hom naix comença de morir...". 
 

POEMA I COMENTARI: 
"Al punt que hom naix comença de morir..."
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Al punt que hom naix comença  de morir, 
e, morint, creix, e, creixent, mor tot dia, 
que un pauc moment no cessa de far via, ne per menjar ne jaser ne dormir, 
tro per edat mor e descreix a massa, 
tant que així vai al  terme ordenat 
ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat, 
mas pus avant del terme null hom passa. 

 
      9.   Trop és cert fait que no podem gandir 
     10.   a la greu mort, e que no hi val metgia, 
     11.   força ne geny, rictat ne senyoria, 
     12.    e trop incert lo jorn que deu venir,      13.    com, quan ne on, que tot arnés traspassa, 
     14.   e no hi té prou castell, mur ne fossat, 
     15.   e tan lleu pren lo neci co'l senat, 
     16.   car tots som uns e forjats d'una massa. 
  
     […] 
 
     17.    Oh, vell poirit, e què poràs tu dir, 
     18.    qui et veus nafrat tot jorn de malaltia? 
     19.    Missatge cert és que la mort t'envia, 
     20.    e tu no el vols entendre ne­z ausir,      21.    mas, com a porc qui jats en la gran bassa 
     22.    de fang pudent, tu et bolques en pecat, 
     23.    disent, tractant, fasent molt mal barat 
     24.    ab lo cor fals e la mà  trop escassa. 
   
     […] 
 
     25.    Dieus sap per què lleixa mal hom regir, 
     26.    o foll, o pec, e los bons calumnia, 
     27.    que tal és bo, com no té gran bailia,      28.    que és fér e mal, si ho pot aconseguir; 
     29.    e tal humil, quan és monge de Grassa, 
     30.    que és ergullós, quan ha gran dignitat; 
     31.    e tal regeix una granda ciutat, 
     32.    fóra millor a porquer de Terrassa. 
 
     […] 
 
     33.    Eu, Peires March, pregui Dieuque a lui plaça 
     34.    donar­me cor e voler esforçat, 
     35.    que­z ab plaser prenda l'adversitat      36.    e sens ergull lo bé qui breument passa. 
 
Comentari:
El poema tracta de la mort. En ell, el poeta denuncia que per molts diners que tingues, per 
moltes riqueses, no hi ha remei que burle la mort, a thothom li arriba. Ademés el poema diu 
que quan naixem, tots comencem a creixer morint, fent camí, menjant, dormint i divertint­nos, fins que per edat morim. També el poeta vol explicar que tots som iguals davant la mort, que 
Déu sap per què uns governen i altres viuen en pobresa. Qui no té poder és bo fins que ho 
té, i aleshores es torna cruel i avar, i els que governen farien millor de porquers. Per tot això, 

el poeta demana a Déu que li done coratge i voluntat per a que, amb plaer prenga l'adversitat ...