coaching

RESUM:
“PRÁCTICAS DE COACHING”.
Autores: Launer, V. , Cannio, S.








Referència bibliogràfica:
Launer, V., Cannio, S. (2008). Prácticas de COACHING. Madrid. LID Editorial Empresarial, SL. 2008. (Colección acción empresarial).





És un llibre pràctic on es presenten casos reals, de coaching en l’entorn laboral, detallats i analitzats per les autores:...amb lafinalitat de proporcionar eines i recursos als coach novells.
La lectura del llibre m´ha permès extreure’n idees i metodologia d’on posar el focus quan, com a coach, estem realitzant un procés de coaching.
La primera part, que les autores han titulat “coaching es un proceso” ha estat molt útil per saber quina estructura o filtre utilitzen elles en els casos, per poder després poder-ne fer unanàlisi detallat dels casos que ens exposen.
Basant-se amb el model de coaching GROW, entenen el procés de coaching passant per quatres fases utilitzant les preguntes:
La definició d’un objectiu per la sessió a curt o llarg termini.
L’examen profund i objectiu de la realitat i exploració de la situació present.
La cerca de possibles opcions.
Les accions per emprendre, definint el qui ho farà, quani avaluant la possibilitat de que aquells accions puguin realitzar-se, per elements externs o interns.
En aquest marc d’actuació les autores ens proposen un model per desenvolupar les sessions de coaching, que és el “model de coaching Launer-Cannio” o model MOVIDA, que són les inicials de:
1. MOTIRITZAR I MOVILITZAR:
És el primer pas que realitzem en la sessió, després del compromísadquirit, en cada sessió fem un anàlisi dels context i dels progressos realitzats. El coach monitoritza la situació i els progressos: ”que has realitzat fins ara? que es el que et bloqueja en aquesta situació?” I el coachee activant el seu desig a evolucionar.
2. OBJECTIUS:
A continuació, es fixen els objectius de la sessió: “que vols aconseguir al final de la sessió? Quin és l’objectiu per aquestasessió? Quan et consideraràs satisfet al 100%?”
El coach i el client acorden els indicis que serviran per mesurar els avenços: “com veuràs/entendràs/ sentiràs que has aconseguit el teu objectiu?”
El coach posa l’atenció a que els objectius siguin accessibles en l’espai de la sessió.
3. VALORITZAR:
El coach valoritza al seu client, afavorint un clima de confiança amb la qualitat de l’escolta:condescendent, obert i sense judicis. Dona valor a les seves experiències . Analitza les resistències i les pors per transformar-les amb necessitats. Parteix de que el client té tots els recursos que necessita per desenvolupar-se i fer els canvis que desitja.
4. IDENTIFICAR LES OPCIONS:
El coach incita al client a identificar les possibles opcions per posar-se en marxa: que pot fer? I que més? Isi no? Quines altres idees et s’acudeixen? Qui et pot ajudar?
El coach disposa d’eines tradicionals (pluja d’idees), de més originals (el moviment en l’espai...) o les aportacions de la PNL.
5. DONAR ESPAI I PORTAR A LA DECISIÓ:
El client necessita un espai: és el seu temps, el que li fa falta i que s´ha de respectar. Això afavorirà prendre que les decisions oportunes i consensuades amb el seucoach.
6. ACOMPANYAR I ACTUAR:
El coach animarà al seu client a posar en marxa accions futures, basant-se amb els principis del coaching: “quines són les etapes per arribar? Quin serà el primer pas? Com comprovaràs que hi has arribat? Quins progressos visibles hauràs fet? Amb qui celebraràs els teus primers avenços? una vegada hagis arribat al cim de la muntanya que hauràs superat?”
Les autorestambé ens suggereixen com arribar a tenir un procés de coaching d’èxit donant-nos les claus en una sessió:
El coach es sincronitza amb el seu client. Amb concordança, entrant en el seu mon adoptant el seu vocabulari (visual, auditiu o kinestèsic) i amb el rapport o tècnica del mirall, creant amb el client una empatia.
El coach avalua constantment al seu client, analitzant tan el missatge...