Cocina Asturiana
Páginas: 22 (5328 palabras)
Publicado: 6 de marzo de 2013
LA CUINA ASTURIANA.
ALTA GASTONOMIA D’EVOLUCIÓ TRADICIONAL
GASTRONOMIA
per
JOSEP PEREDA BERTRAN
ÌNDEX pàgina
OPINIÓ PERSONAL SOBRE LA GASTRONOMIA ASTURIANA 3
LA CUINA ASTURIANA 3
* L’emblema de la cuina asturiana. 3
* Altres guisats 4
* Els peixos 5
* Sobre les postres. 6
INTRODUCCIÓ A LA NOVA GASTONOMIA ASTURIANA 7
LACUINA D’AUTOR 8
CUINERS 9
* Nacho Manzano de Casa Marcial 9
* Ester Manzano 11
* Pedro Morán i Casa Gerardo 12
BIBLIOGRAFIA 15
Opinió personal sobre la gastronomia asturiana
A Astúries se li reconeixen plats tradicionals de gran envergadura, saborosos allí on es donin, els quals es desprenen d’una excel·lent matèria prima, reflexde la orografia del terreny. No cal anar aixecant les tapes de les olles alienes per a conèixer que els asturians són uns magnífics golafres als quals se’ls ha acusat de tenir un receptari profund però curt, no obstant, no hi ha família com cal, i sense la necessitat de recórrer molt lluny dins l’arbre geològic, una guisandera que faci un perfecte sumari dels plats típics regionals.
Pot ser, queen aquest sentit, aquestes receptes ancorades al passat, com la de la fabada o la de l’elaboració del formatge de Cabrales, hagin fet molt de mal perquè ambdues estrelles, més que reconegudes, han eclipsat a tota una constel·lació de preparacions que ara costa de treure a relluir. Aquests plats tenen el sabor de segles d’història, s’han convertit en una senyal d’identitat d’Astúries, en un símbolpatriòtic. La fabada és capaç d’explicar tant d’aquesta regió com qualsevol dels seu monuments arquitectònics. Deia Doña Emilia Pardo Bazán que “cada època de la història modifica els fogons, i cada poble menja segons la seva ànima abans que segons el seu estómac...”. L’evolució i la sensibilitat de les gents han convertit els plats en un destí turístic, ara es viatja per menjar i no només es menjamentres es viatja.
LA CUINA ASTURIANA.
Més de dos-cents quilòmetres de costa, cinc grans rius i una extensa terra de valls, tan abruptes i tancades que cada un suposa una regió pròpia fins que les carreteres varen aparèixer i obriren les comunicacions entre sí, han condicionat seriosament la despensa de la regió. Així que, per un costat, el mar Cantàbric ha cedit als habitants d’aquestescostes una llarga professió marinera que, encara pateix de l’opulència de les costes gallegues, poblada d’excel·lents peixos i mariscs les taules de la regió. Com moltes altres cuines s’hi dona una doble dualitat: la cuina de la fecunda costa, senyorejada pels productes del mar, amb uns insuperables peixos i mariscs, i la cuina de terra endins, aquella terra on es succeeixen ininterrompudament lesmuntanyes abruptes, solemnes i els estrets i suaus prats, que constitueixen el regne de la fabada.
L’emblema de la cuina asturiana.
La fabada ha saltat més enllà dels fogons, constituint-se en una cosa pròxima a l’emblema nacional d’Astúries. D’una forma similar a allò ocorregut en les seves respectives regions amb el gaspatxo andalús, el bacallà a la viscaina o la paella valenciana,autèntiques joies de les diferents cuines regionals espanyoles.
La fabada asturiana es troba molt pròxima i emparellada al cocido santanderino i al vas; guardant relació amb el cassoulet de les regions franceses del Llenguadoc, la Gascunya i Aquitània. Sense pretendre lligar tots aquests plats, es tracta d’un fet de la zona habitada des de l’antiguitat, durant el paleolític, pels creadors de la culturafranco-cantàbrica, que ha quedat present en les mostres d’art rupestre de les coves de les seves serralades. Mentres que el cassoulet admet carn de bé o d’alguna altra au, la fabada es confecciona exclusivament a base del “gochu”, o sigui, del porc. I es que a Astúries no hi ha hagut excessiva afició a la carn d’vella i de vaca, animal aquest reservat tradicionalment per al treball i la munyida....
ALTA GASTONOMIA D’EVOLUCIÓ TRADICIONAL
GASTRONOMIA
per
JOSEP PEREDA BERTRAN
ÌNDEX pàgina
OPINIÓ PERSONAL SOBRE LA GASTRONOMIA ASTURIANA 3
LA CUINA ASTURIANA 3
* L’emblema de la cuina asturiana. 3
* Altres guisats 4
* Els peixos 5
* Sobre les postres. 6
INTRODUCCIÓ A LA NOVA GASTONOMIA ASTURIANA 7
LACUINA D’AUTOR 8
CUINERS 9
* Nacho Manzano de Casa Marcial 9
* Ester Manzano 11
* Pedro Morán i Casa Gerardo 12
BIBLIOGRAFIA 15
Opinió personal sobre la gastronomia asturiana
A Astúries se li reconeixen plats tradicionals de gran envergadura, saborosos allí on es donin, els quals es desprenen d’una excel·lent matèria prima, reflexde la orografia del terreny. No cal anar aixecant les tapes de les olles alienes per a conèixer que els asturians són uns magnífics golafres als quals se’ls ha acusat de tenir un receptari profund però curt, no obstant, no hi ha família com cal, i sense la necessitat de recórrer molt lluny dins l’arbre geològic, una guisandera que faci un perfecte sumari dels plats típics regionals.
Pot ser, queen aquest sentit, aquestes receptes ancorades al passat, com la de la fabada o la de l’elaboració del formatge de Cabrales, hagin fet molt de mal perquè ambdues estrelles, més que reconegudes, han eclipsat a tota una constel·lació de preparacions que ara costa de treure a relluir. Aquests plats tenen el sabor de segles d’història, s’han convertit en una senyal d’identitat d’Astúries, en un símbolpatriòtic. La fabada és capaç d’explicar tant d’aquesta regió com qualsevol dels seu monuments arquitectònics. Deia Doña Emilia Pardo Bazán que “cada època de la història modifica els fogons, i cada poble menja segons la seva ànima abans que segons el seu estómac...”. L’evolució i la sensibilitat de les gents han convertit els plats en un destí turístic, ara es viatja per menjar i no només es menjamentres es viatja.
LA CUINA ASTURIANA.
Més de dos-cents quilòmetres de costa, cinc grans rius i una extensa terra de valls, tan abruptes i tancades que cada un suposa una regió pròpia fins que les carreteres varen aparèixer i obriren les comunicacions entre sí, han condicionat seriosament la despensa de la regió. Així que, per un costat, el mar Cantàbric ha cedit als habitants d’aquestescostes una llarga professió marinera que, encara pateix de l’opulència de les costes gallegues, poblada d’excel·lents peixos i mariscs les taules de la regió. Com moltes altres cuines s’hi dona una doble dualitat: la cuina de la fecunda costa, senyorejada pels productes del mar, amb uns insuperables peixos i mariscs, i la cuina de terra endins, aquella terra on es succeeixen ininterrompudament lesmuntanyes abruptes, solemnes i els estrets i suaus prats, que constitueixen el regne de la fabada.
L’emblema de la cuina asturiana.
La fabada ha saltat més enllà dels fogons, constituint-se en una cosa pròxima a l’emblema nacional d’Astúries. D’una forma similar a allò ocorregut en les seves respectives regions amb el gaspatxo andalús, el bacallà a la viscaina o la paella valenciana,autèntiques joies de les diferents cuines regionals espanyoles.
La fabada asturiana es troba molt pròxima i emparellada al cocido santanderino i al vas; guardant relació amb el cassoulet de les regions franceses del Llenguadoc, la Gascunya i Aquitània. Sense pretendre lligar tots aquests plats, es tracta d’un fet de la zona habitada des de l’antiguitat, durant el paleolític, pels creadors de la culturafranco-cantàbrica, que ha quedat present en les mostres d’art rupestre de les coves de les seves serralades. Mentres que el cassoulet admet carn de bé o d’alguna altra au, la fabada es confecciona exclusivament a base del “gochu”, o sigui, del porc. I es que a Astúries no hi ha hagut excessiva afició a la carn d’vella i de vaca, animal aquest reservat tradicionalment per al treball i la munyida....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.