cocina catalana

FC1

FC1. LA CUINA CATALANA I LA CUINA LLEIDATANA
1.- INTRODUCCIÓ A LA CUINA CATALANA
Catalunya ofereix un tradició important de llibres de cuina. Ja des de l’Edat Mitjana,
trobem escrits els primers i més importants llibres europeus de cuina; llibre de Sent
Soví, S XII. Més tard, algun manual del s XVIII i, a l’època moderna, “ La cuinera
catalana”, del XIX, fins arribar al magnífic“Llibre de la cuina catalana”, de Ferran
Agulló, dels anys trenta.
Més cap aquí no hem d’oblidar les aportacions de Manuel Vázquez Montalbán i de
Josep Pla, de la nord-catalana Eliana Thibaut-Comelade, de l’americà Colman
Andrews i d’altres noms com Néstor Lujan o Xavier Domingo, i també els reculls
eclèctics de cuiners com Josep Lladonosa. Per a l’àmbit balear o valencià, destaquen
les obres dePere Ballester, Lluís Ripoll, Francisco Seijo, Llorenç Millo...
A més de Catalunya, treballarem aquest tema centrant-nos en les regions, la
Catalunya Nord, les Balears, el País Valencià, la Franja de Ponent, Andorra i l’Alguer.
1.1.- COM ÉS LA CUINA CATALANA
Des dels seus inicis la necessitat i el plaer han estat units íntimament a la cuina
tradicional, la qual no tenia preocupacionsdietètiques. El poble, si podia, menjava de
tot i s’utilitzaven els productes de temporada, ja que aquesta cuina per definició és
de mercat i de temporada. Per enriquir la dieta, però, s’utilitzaven productes d’altres
contrades, com les arengades, el bacallà i les espècies.
A la nostra cuina tradicional se l’acusa a sovint de ser pesada i greixosa, però sense
fonament, ja que científicament s’hademostrat que alguns aliments tractats com a tal
resulten beneficiosos: l’oli d’oliva, el peix blau, les avellanes, el porc, el pa,...que han
servit d’alimentació sana i a l’abast de tothom durant segles i generacions.
En paraules d’avui, la cuina autòctona és racionalment dietètica perquè procura oferir
de tot, tenint com a base els vegetals, i ecològica, ja que s’adapta al medi i al clima.
Perexemple, a les comarques caloroses d’Alacant es mengen moltes saladures, que
són adequades al medi. La nostra cuina ha estat, durant generacions, una cuina de la
necessitat; d’aquesta necessitat als fogons, se n’ha fet una festa. D’una simple llesca
de pa sec en surt el “pa amb tomàquet”, un “pamboli” o una “sopa de farigola”; de
l’encontre del sagrat i clàssic oli d’oliva i de l’all, que jaalimentava als constructors de
les piràmides, neix “l’allioli”, la salsa més reconfortant i d’aquest, segurament, la
maionesa, la salsa més universal. Amb pa, oli i vi els catalans han fet tot un festí.
Durant anys els catalans s’han alimentat d’una forma saníssima, amb olles i bullits de
llegums i verdures, escudelles i pa. Els arrossos i les paelles quedaven per a les festes
o per a un dia a lasetmana, com per exemple, l’arròs urbà del dijous, el bacallà i les
arengades de Quaresma i algunes carns o àpats per a festes realment assenyalades
com l’escudella o l’olla de Nadal. Fins i tot els dolços seguien el curs, predeterminat i
ritual, de l’any: bunyols de Quaresma, de Sant Josep o de Tots Sants, orelletes de
Festa Major, torrons al Nadal..._____________________________________________________________________
MP5. PRODUCTES CULINARIS
Pàgina 1 de 10
UF2/NF2. CUINA CATALANA, CUINES TERRITORIALS ESPANYOLES I CUINA INTERNACIONAL
PROFESSORA: NÚRIA CASAUBÓN

FC1
Realment, la cuina catalana no és tant greixosa com les males llengües han dit, ja que
els productes greixosos sempre han estat mal vistos. Pel que fa a la lligada de salses,
dietèticament parlant, és molt mésconvenient per al nostre clima i la nostre història
palatal, la picada que no pas la crema de llet o la mantega, un producte més
tradicional de la Val d’Aran, d’influències franceses, o de l’illa de Menorca, record que
va estar sotmesa als anglesos. Aquestes característiques no es deuen només al clima,
si no també de la història, ja que es va construir un espai cultural i comercial...