cocina

Adria Invernon



En Brust era un home jove, no devia vorejar els quaranta, pel negre com el carbó però per les puntes era blanc com la cendre. Portava una camisa negre una mica ajustada al cos fen que se li notessin els músculs, uns pantalons marrons com la fusta i ,encara que estaven a l'hivern, no portava sabates.
L'Elador es va fixar més en l'habitació. Era una habitaciórelativament humild: havia una tauleta de nit al costat de la taula, una taula per dinar amb tres cadires de fusta, el llit era còmode segurament estaria fet de plomes d'oca... En Brust va agafar l'estofat i una cullera, va agafar una mica d'estofat, el bufa i li va donar a l'Elador perquè mengés. L'Elador va obrir la boca i les ferides del seu costat dret el van abligar a anar més a poc a poc. Brust va anara tauleta de nit, va obrir un calaix i va treure un pot de color blanc com la llet.
Si vols tinc làudan- va dir Brust ensenyant el pot. Elador només va assentir, encara no parlava.
Tens unes ferides superficials per les cames i unes quantes cremades sense importància. En uns dies ja estararan curades- va dir en Brust i tot seguit li va donar un collerot d'estofat. L'Elador es movia com unautomata.
Bé, quan terminis l'estofat et fare unes quantes preguntes sobre que ha pasat al bosc.- va dir en Brust i no va tornar a parlar durant el dinar.

Després del sopar en Brust va deixar a l'Elador dormir. Quan l'Elador es va despertar va veure que el Brust estava sentat al seu costat amb un llibre del color de la floridura i al llom es podia llegir “Herbarius”, el llibre semblava vell iestava ple de anotacions a mà. Al despertar-se l'Elador va intentar possar les seves idees en ordre: ahir pel mati(¿ahir? Quant temps hauria dormit abans de despertar) el seu pare havia d'anar a fer unes negociacions amb un dels nobles de l'est, uns minuts després de sortir de casa uns barbars els van atacar, els soldats estaven en desventatge, després el pare havia sortit per lluitar, va poder ambuns quants pero no amb tots, li va donar la seva espasa i...!L'espasa¡ era l'unica cosa que li quedava de la seva familia. L'Elador s'aixecà i va començar a buscar per tota la habitació l'espasa. Amb prou feines es podia moure i les ferides li recordaven que no estava en les millors condicions. El soroll que va fer un dels calaixos van despertar al Brust que s'aixecà i intent calmar-lo però l'Eladorestava massa intranquil per calmar-se. Llavors Brust li va agafar per una mà, l'espatlla i, amb certa facilitat, li va donar una puntada a la cama dreta fent que perdés l'equilibri, amb l'impuls de la caiguda va fer girar les mans i Elador va sortir despedit a l'aire, va donar una volta en l'aire i va caure de cara al llit. Normalment no li faria mal perquè el llit era mol comode, pero amb lesferides i les cremades va ser com si li clavessin un milió d'agulles per tot el cos. Al aterrar al llit va donar un grit de dolor, mentre l'Elador es queixava, Brust s'agafava la cama i iva deixant anar petites queixes de dolor. Es sostenia la cama amb una mà i amb l'altra va agafar el pot blanc llet i es va beure el contingut d'un glop.

Bé, ja tens ganes de parlar?-va dir en Brust mentre unagota de suor sortia del seu cabell.
On està l'espasa del meu pare?-la veu de Elador sonava amb desesperació i va començar a plorar.
Una espasa llarga, amb unes incrustacions de diamants i rubis, amb unes lletres que diuen “successu et rectitudine actionis” i que pesa més o menys com tú?
Si, és aquella. La tens?- la veu d'Elador tenia una mica de felicitat.
Doncs si i no.
Què vols dir?
Que latinc però no te la puc donar.
Què????. No saps qui soc jo!!!!????
Deus ser Elador III, fill de Dedan IV i Celean VI, hereu al tron i moltes més coses però no vaig a donar-te aquella espasa.
Perquè?
Contesta la pregunta: que faràs quan la tinguis?

La pregunta li va sorprendre, en realitat no hi havia pensat en què faria quan la tingués. Tornar a casa? seguia tenint casa? anar a pels bàrbars...